Laia Nadia
La nostra il·lusió comença a veure el seu final (de tanta feinada) i el seu principi (de tots projectes que aniran sortint).

El dissabte 7 de novembre del 2009, a les 17h obrim les portes de la sala de Bolder La Farinera perquè tots aquells i aquelles que estigueu interessats en passar unes bones estones pugueu venir a visitar-nos i celebrar amb nosaltres la obertura de la sala.

Durant la inauguració podreu gaudir d'un petit pica-pica, d'un brindis i podreu informar-vos de les activitats (projeccions, conferències, xerrades, etc) i dels projectes que ben aviat seran una realitat.

Us hi esperem!
Laia Nadia
Buffff.... ja estic cansada només de pensar en tot el que m'agradaria explicar.... així que intentaré ser breu i no aburrir-vos gaire.... Dissabte decidim fer un "sube-baja" a Targassonne amb en Ferran, en Met, en Txetxu (altrament dit "mis pestañas") i en "Miguelets" (li diuen així perquè de petit només s'alimentava de sopa de galets i de cacaolat -que li deixava els bigotis ben bruts quan s'el bebia-). 2 cotxes, 4 matalassos i apa, a tibar que falta gent! Parada obligada a la Molina per esmorzar i cap al sector Thémis a provar sort. Allà ens trobem amb en Canals i les seves ulleres de "follet tortuga".



En Ferran i en Miguelet proven la placa, però la calor del matí no els deixa moure's amb facilitat, així que decidim canviar de bloc a on en Ferr i en Met proven Harmonium (sit) 7b+ , un bloc infernal que en Met encadena en només 3 pegues (aquí el vídeo). Paral·lelament en Txetxu, en Canals i jo anem a provar un 6b+ (sit) que en pocs pegues encadenem, aixó sí, arrencant-me un callo del dit índex que em carda un mal de redeu que ni us explico!

El dia va passant i nosaltres ens anem movent segons el sol (o això em sembla a mi...), sector Thémis, sector 3 Grasses a on els bous encadenen l'Elixir 6b (bloc de 4 metres que també surt al vídeo) i jo una placa de 4 metres de regletes molt guapa (em sembla que era un quinto, però 5 estrelles!), sector l'Arche a on en Miguelet encadena un 6c de trave i en Met un 7a+ (sit) que en Ferr graba pel vídeo i anima al seu compi, i a on en Txetxu i jo notem que hem arribat al final de fuelle. El sol va marxam i decidim canviar a l'ultim sector.

Així doncs agafem els cotxes i arribem al sector bar de la Molina, a on fem la birreta i ens hi quedem a sopar. Tornada ja cap a casa sense massa problemes, exceptuant que quasi ens quedem sense benzina a l'alçada de Ripoll...

Diumenge tornem a quedar, aquesta vegada puja l'Aleix (que havia estat cardat del coll) i en Sesdomènec (petat de la sessió de dissabte amb els seus colegues a Can Boquet).

Dia de bon rotllo, riures i de pete. Per els bous és dia de corda, començen pel dau i acaben a la pedra del Sacrifici. Per mi, és directament dia de sacrifici.... començo rebentada i fent fotos i acabo rebentada després de provar unes quantes vegades la trave de les bessones (que no aconsegueixo repetir, caient sempre a l'ultim pas...!).

Ens trobem per Sava en Kueka i la Berta, i més tard arriben la família Clecas (l'Oscar, la Leti i en Guillem). Reconec que no puc explicar masses coses de la sessió de diumenge, la falta de fuel em va fer estar KO durant molta estona! Sorry Leti.... no vaig poder tibar amb tu... estava grogui.... però aquest finde sí que estaré a tope!

Així que a les 17:30 ja erem a Can Janot, fent el got abans de donar per tancada la tarda.
PD: demà ja penjaré més fotos, ara he de tornar al curro... si les voleu veure, al bloc d'en Ferran i de l'Aleix n'hi ha unes quantes! Salut!
Etiquetes de comentaris: , 4 comentaris | edit post
Laia Nadia
Masses dies sense tocar roca (la ultima vegada va ser a La Comarca), les pluges s'havien apoderat del nostre temps d'oci i ja moriem de ganes de tornar a sortir, entre d'altres coses, a posar-nos aquests peus que tant mal fan i per embadurnar-nos les mans de blanc.

Després de trucar al Càmping "La Griolle" i que ens diguéssin que estava tot plè (bé, en realitat va trucar en Ferran dient: Ces't pas possible rent un bungalow? - i evidentment li contesten: pardon? WHAT?... en resum que li contesten is full, complete... - Ah, ok, thank you, bye que és el mateix que: que te la pique un pollo!)


Així doncs decidim pujar i baixar al dia. Primera parada la Zona del Càmping (Chapeau du Napoleon) a on tinc pendent la travessia del bloc del dofí (Delphium traverse). Escalfo a la sortida de la mateixa trave i provant de manera aillada algun pas que no tinc massa clar.

Al primer pegue m'hi sento més o menys a gust però se m'obra una mica el canell, així que en Met m'ofereix la seva SÚPER-MUNYEQUERA per evitar que em faci mal i se m'obir més. Gràcies Met, ha sigut el meu amulet! jeje!

En Ferran prepara la càmara, em dona 4 consells juntament amb en Met i m'animen a que hi vagi amb ganes.

Aquí...youyouou*...youyouyou*...aquí...aquí...youyouyou*...aquí...reposo...bloquejo i surto!!! (el youyouyou* significa que tot i tenir les cleques marcades, m'agafo d'on em surt de la pilotilla o bé que faig el pas diferent de com ho havia fet abans). Total, que encadeno la trave!! ueeeeeeeee!!! que feliç que estic!!! gràcies bous!!!! jo ja he complert el meu objectiu!! pago la birra a la tornada!

Seguim a la mateixa zona, a on en Met i en Ferran es barallen amb un bloc explosiu -L'écume des Lourds- on han de pujar el taló a la orella, fins que decideixen deixar-lo per quan facin 9z+ o 10a.

Així que direcció a la Baliene on en Met té un dels seus objectius, La Beauté de la Chosé, una trave de regletes rossegadores que li puleixen les pells a cada moviment. Ha quedat pràcticament a l'ultim pas, de 14 moviments n'ha resolt uns 11 o 12, així que amb els dits "hipersensibilitzats" decideix abandonar per la pròxima sortida a Targassonne.

Per altra banda, al mateix bloc, en Ferran prova Magic Chose un altre bloc explosiu de regletes encarnissadores en el que ha de fer una bicicleta per arribar a un plà (plà plà plà!) que no es deixa "agafar" de cap manera. El té ben aprop, possiblement a la proxima sortida caurà!

Per seguir blocant en Met i en Ferran em proposen 2 blocs que em poden; un per la sortida impossible d'arribar de la que en Met ha d'aupar-me per poder arribar al primer canto, i l'altre... doncs suposo que per inseguretat, perquè és bloc "fàcil" a on he arribat a pujar els peus a la fisura del mig quedant-me a l'ultim pas d'agafar la "barana", però no he tingut nassos de seguir pujant.... nooooooooo...!...). Un altre dia caurà!

A mitja tarda, la pluja ha començat a fer de les seves (ara pou, ara no plou...) i hem marxat cap a un altre sector aprofitant que haviem recollit els trastos per si apretava més fort.
Hem arribat al Sector Themis, carregat de blocs per a tots els gustos! Hem seguit blocant al primer bloc del camí que hem trobat fins que les pells i el cansament s'ha aproderat de nosaltres. Moment de retirada, que avui invito jo!! Salut!

De tornada al cotxe des del sector Themis, hem gaudit d'aquestes màgiques postals de Targa...
Etiquetes de comentaris: 13 comentaris | edit post
Laia Nadia
Llargues xerrades amb en Ferran, sobretaules extenses parlant de superar pors, trencar barreres i de com afrontar-se a aquests sentiments davant un bloc....

A la tarda haviem quedat per anar a La Comarca amb la Leti, l'Oscar, en Guillem, en Met, en Domènec i el seu germà Edgar. I per suposat, els gossos: en Baster i en Güllich!. També hi trobem en Manya que ens acompanya durant una estona amb la Lila.

Què, cap a on anem?? Proposen anar cap al Guerrilla's perquè el provi l'Edgar i perquè l'Oscar també vol fer el Samsara.

La Leti i jo ens mirem amb aquella cara (que habitualment fem quan no tenim clar un bloc... mirada de complicitat...!) però ens hi apuntem a anar-hi per provar el Guerrilla's Crack, per les dues, un dels nostres objectius de l'any.

Tot i no tenir-ho gens clar, ens plantem a sota la línia i en Ferran em diu: què, li cardes?? i jo faig cara de no tenir-ho clar.... però què carai, com que abans haviem parlat de com superar les pors als blocs alts decideixo provar-ho

Foto: Oscar Iglesias

M'en adono que tot i tenir nervis pujo, i quan caic, les caigudes no són gens doloroses ni traumàtiques (és com estar en un plafó!). Així que de mica en mica, em vaig sentint més còmode i m'agrada sentir-me així. El provo poques vegades, tinc unes 2 o 3 caigudes i cada vegada m'el veig més a prop. Si més no, en un dels intents he pogut tocar el canto de dalt... així que ara a per totes, a lluitar fins caure!

I així ha sigut, moviments estàtics de fisura, regletes i romo "txungui" fins a arribar al canto salvador, un creuament de mans i una sortida senzilla però d'infart (per l'alçada...). AAAAAAAAAH!! ja estic, salvada!! quin bon flow que em corre per dins!! A dalt hi havia l'Oscar i la meva fita era arribar a on estava ell!! Un cop a dalt em llenço als seus braços, contenta i excitada (no ho malinterpreteu!! ehem!) i crido fins que em sento alliberada!! A sota el bloc tots segueixen animant-me, han sigut el meu "fuel", estic feliç i amb ganes de repetir-lo d'una manera més dinàmica.

Foto: Oscar Iglesias

La Leti també el té a punt, molt a punt, però decideix reposar per provar-lo un altre dia. Per ara és com si també l'hagués fet ella! Ha passat els mateixos nervis que jo i ho ha celebrat de la mateixa manera! És fantàstic veure com l'alegria s'encomana, tant que em venen ganes de repetir la mateixa vivència éssent la Leti qui encadeni i jo passant els nervis mentres la cobreixo!!

Més tard els bous es posen amb el Samsara... això sí que són caigudes!! Increïble, el crashpad treu fum i tots estem eufòrics, motivant als qui escalen i passant una estona més que agradable!

Finalment l'Oscar s'endú el Samsara, bloc altíssim i molt dinàmic que ben segur farà que tots dormin ben plans...!

Doncs fins aquí la crònica, espero no haver-vos aburrit massa... !

Fins aviaaaat!
Laia Nadia
Foto: Oscar Iglesias. El Morou, Montseny

Després de les sortides que hem anat fent ultimament, començo a veure els primers fruits als meus dits: ESTIC FENT CALLO!

Ja se m'han curat les "yemes" i tinc la pell més dura, preparada per la sessió de tarda a la Comarca.
Projectes i més projectes ens esperen amb la Leti, a veure si el callo ens aguanta i podem endur-nos algun bloc a la butxaca! La Comarca is Funky!

Al vespre, el post....!
Laia Nadia
Cada vegada que hi torno penso el mateix; no em cansaria mai d'anar als boscos del Montseny. Divendres proposo anar el diumenge al Montseny. L'Oscar no tarda ni 2 segons en contestar: "perfecte!" i la Leti somriu dient-li "jeje, que bé, ja teniem pensat anar-hi algun dia d'aquests, ok!". En Ferran i en Met evidentment també s'hi apunten sense pensar-s'ho.

A les 10.30 arribem al Montseny, parada obligada al bar (dels moteros) a fer un cafè i a pillar un entrepà que ens endurem per dinar.

Fa fresqueta i estem contents perquè segur que hi haurà bon tacte. Avui el forro pot ser "un gran amic"!

Arribem al Morou, molts blocs i línies per provar... ummm, tenim feina!

Amb la Leti provem i ens fem amb alguns blocs, són durs i la pell ràpid s'en ressenteix. Plaques, fisures.... això d'empotrar fa mal però ja m'agrada! Els bous proven blocs més explosius i durs, estem tots junts, cobrint-nos i animant-nos mútuament.

Mentres ens barallem amb el picachu en Guillem ens ajuda a deixar ben nets els cantos, gràcies petit bou-suricata, què fariem sense tu? jeje, està fet un crac!

A la placa, en Met, en Ferran i l'Oscar escalfen fent la línia de l'esquerra en 3 versions diferents, i li donen pegues i més pegues provant de fer-la en línia recta, però la regleta no sembla tenir "bon tacte".


Ens movem cap al bloc on hi ha l'Edmon perquè és un dels objectius de l'Oscar. Camara preparada per grabar l'encadene i ànims de tots per donar-li força! Bou, l'has encadenat!! Felicitaaats!


Finalment fem via a l'Ensaimada Russa, on en Met repeteix el bloc i on juntament amb l'Oscar proven la travessia.
Tornada als cotxes caminant amb les fulles caigudes dels arbres fins als genolls. Com sempre, un regust boníssim, màgic....
Parada obligada al bar d'espinelves per celebrar l'encadene de l'Oscar.
Laia Nadia
Tot va començar amb una inocent proposta de l'Òscar "... vam estar en un bunga molt guapo molt aprop de cavallers... podriem anar-hi algun dia". En Ferran respon al moment "ok, compta amb nosaltres!" i en Met afegeix "siiii.... som-hi!". En Manya i el Txetxu comenten que també s'hi apuntaran. Es presenta una sortida guapa!

Finalment hi anem la Leti, l'Òscar, en Guillem, en Met, en Canals, en Ferran i jo, i incloem a l'equip el Buster i en Güllich! El Txitxi està lesionat i no vindrà i en Manya tampoc.... ooooh....!
Quedem a les 8h a Manresa i d'allà fem via fins a Boí. Descarreguem els trastos al Bungalow (caseta de fusta rollo Hansel i Grettel sense vernissar) i anem cap a la zona del Bosc a provar alguns blocs.
Tothom està motivat i fort, però jo tinc estic una mica migranyosa i fer força em descoloca.... així que pràcticament només lluito a una placa tècnica i deixo els blocs més durs per l'endemà. Tot i així provem amb la Leti (que si que li apreta!) un bloc sit en un esperó (6b) i algun altre que està aprop del "camp base" i ens hi deixem un 50% de les pells. Mentrestant, els bous s'enduen blocs durillos a la butxaca!
Es fa tard i anem cap al bunga a descansar i fer unes birrilles tots plegats. Al càmping ens trobem amb el Maki i el Tato, l'escapada cada vegada es presenta millor! Iuuju! Abans però, parem al bar del càmping on venen unes mores gegants.... i en Guillem comenta que: "tinc una molt bona idea.... podriem fer CONTIFURA de mores" jejeje! qui pot resistir-se a comprar-ne unes quantes??

El segon dia tornem al bosc i la Leti encadena el 6b al segon pegue! Felicitats boua!!! Jo segueixo lluitant a la placa, s'em dona prou bé i m'hi sento a gust! En Ferran i en Met marxen a fer una via llarga (Vagabundos del Dharma, 6c) de la que en Ferran m'havia intentat convèncer dies abans que l'acompanyés. Com que encara estic molt fluixeta i tinc poca pila li proposo a en Met que l'acompanyi ell (jeje, així em trec un "marrón" de sobre i puc anar a blocar tranquilament). Al migdia ens reunim tots de nou i celebrem l'encadene de la via, la primera que fa en Met després de fer un "cursillo" accelerat amb l'instructor Ferran!! Comenten que la via és molt guapa i que han haugut d'apretar més del que pensaven (estan fets pols!)... tot i que m'en alegro de no haver-hi anat no deixo de pensar que m'hagués agradat estar en forma per haver-la fet!... mmmm.... quina enveja! jeje!

A la tarda anem al prat i és brutal!! Faig blocs senzills i guapíssims. En Ferran encadena un bloc altíssim completant així el dia. Felicitats Booouarro!

La Leti es baralla amb un bloc explosiu que el següent dia resoldria en pocs pegues i que jo en tardo uns quants més per encadenar-lo. Leti estas molt forta! jeje... guapa!

Arriben el Maki i el Tato i ens barallem amb una placa supertècnica que només encadena el Maki després d'una infinitats de pegues. Tots li cridem: "Venga Maki, que ya lo tienes, tira tira!!! Vaaaaaa! Bieeeeen bou!!! Felicidades campeón!". Una experiència boníssima, bon flow i molts riures! Aquest parell són la "polla"!

Es fa fosc i tornem al càmping després de despedir-nos d'en Met i el Canals que ja tornen cap a Vic. Quina pena!! Met, t'haguéssis hagut "de posar malalt" i no anar a currar! jeje!

Per acabar l'ultim dia fem un matí de descans i anem a caminar per Taüll i a jugar al parc amb en Guillem (que també li toca!). A la tarda tornem al prat i amb un 90% de pells llimades i amb esparadrap a la punta dels dits seguim blocant. Amb la Leti ens treiem una txintxeta guapíssima i explosiva i ens quedem amb poc power per seguir tibant a fondu. Anem fent cosetes senzilles fins que ja no podem amb el dolor! uoooooou! grrrrrrrrrrr! L'Òscar i en Ferran proven i encadenen alguna coseta, el cansament comencem a notar-lo tots plegats! Sobre les 21h la pluja ens fa fora i retornem al camp base, tomàquet amanit de l'hort del germà de l'Oscar i demà serà un altre dia!


En resum, una escapada brutal, amb molt bon flow i amb ganes de repetir! Merci a tots/es per la vostra companyia!
Etiquetes de comentaris: 4 comentaris | edit post
Laia Nadia
El que s'amaga darrera la línia....
.
... i miro com li dediques la teva dansa a la roca,
com la seduiexes,
com la toques,
com poses tots els teus sentits
a la punta de les falanges,
buscant una i una altra vegada
aquella forma que t'agrada,
que et fa sentir còmode.
.
Et miro i veig el moviment
a vegades suau i precís,
a vegades sobtat i violent
que et tensa els músculs
i et transporta en un estat d'èxtasi
clarament diferenciat,
i segueixo emb els ulls el teu ball seductor
que recorda un ritual d'aparellament...
.
Admiro la teva persuació,
la teva arrogància davant la roca,
insistència assosegada,
fins que aconsegueixes la teva fita,
colmar-te damunt la roca
i cridar a tots els vents
el teu orgasme...
siiiiiiiiiii!
.
Alex Zangerl ( www. planetfear.com )
Etiquetes de comentaris: 1 comentaris | edit post
Laia Nadia
Encara no us ho havia dit però de tant en tant, rebo informació de zones de boulder inèdites, que poca gent coneix...Tinc un corresponsal que va rulant pel món buscant blocs inhumanos que només alguns poden fer... Aquest corresponsal és un BOU amb un parell de pilotes, però el cabroncete se m'ha lesionat i he hagut d'enviar a l'altre que tinc de reserva... aquest no és un bou... és un BOC...El fet és que el tonto s'ha animat en això del bloc i ha trobat una zona boníssima a on ha pogut escalar problemes brutals. Només m'ha comentat un petit "handicap" de la zona... i és que encara no ha descobert a on posar el crashpad... però tranquis, diu que és fa bé!.
Boc, a la sortida del bloc.

Comença sit, li vas a una regleta amb mà dreta, pilles un plà invertit al filo, vas rebotant fins que amb pots empotrar la mà esquerra a la fisura que et queda entre els 2 blocs, t'aixeques, taloneges amb el peu dret per l'altre filo i li llences al plà de sobre que fa una mica de regleta (sembla bona però no ho és!). Allà li juntes mans i li fas una mantelada fins que et remontes sobre els peus. Després ja no té res... és un slap bastant fàcilot, de feeling...
Etiquetes de comentaris: 8 comentaris | edit post
Laia Nadia
Avui volia parlar-vos sobre el treball en equip... per què? doncs perquè a part d'estar treballant en equip en 2 assignatures també treballo en equip a la feina, i aviat ho faré amb uns quants dels meus amics!
Per treballar en equip és important tenir clars uns quants conceptes:

  1. Treballar en equip significa (tot i la redundància) treballar en equip i per tant tenir en compte les opinions de la resta dels components del grup (diguem-ne socis, amics, companys, etc)
  2. Qualsevol aportació és bona, sigui en el grau que sigui, sempre es pot ampliar, modificar, etc, però mai una aportació és dolenta o no serveix.
  3. Sempre s'ha de consultar al grup totes les decisions i actuacions abans de fer-les, doncs a vegades podem pensar que la resta hi estarà d'acord i poden sorgir mals entesos.
  4. És tant important saber treballar amb cohesió amb el grup com el resultat que s'està buscant.
  5. Només si sabem exposar les nostres idees, pensaments, sentiments, etc evitarem que sorgeixin problemes o conflictes posteriors.
  6. L'amistat (si és que n'hi ha, es clar!) està per davant de tot, així que si algun membre no ho fa "tant bé" com voldriem hem de pensar que segurament és perquè no ho sap fer d'una altra manera (per manca d'experiència) i no pas per manca de voluntat. Se li ha de fer veure com serien millor les seves aportacions si ho enfoqués d'una altra manera.
  7. Del treball en equip normalment s'en treuen moltes experiències bones i noves! Així que només queda pensar en positiu i buscar aquestes experiències i motivacions!
  8. etc....

El que més m'agrada de treballar en equip és el bon flow i bones estones que es passen treballant, la motivació és comparable amb la que pots tenir escalant o fent alguna altra cosa que t'agrada! Sobretot quan arribes al resultat final, t'omples d'una energia brutal i t'entra la "peneta" d'haver acabat amb el treball.... per sort, el pròxim treball en equip en el que participaré, el resultat final serà brutal, i tampoc hauré de dir "adéu" a la resta de companys sinó un: AAAAAAAAAAAAAARG!! BONA BOW!! VA, TIBA-LI, VA!! jajjaja!

Ja ho sé que em deixo molts punts per comentar, pereò per això tenim la secció de "comentaris" perquè si voleu deixeu plasmats els punts que falten per dir!

Salut i amb ganes de seguir treballant durant molt temps en equip!

PD: gràcies a en Ferran, la Leti, l'Oscar, en Manya, en Met, Serra, els bous de la Floresta (Txetxu i Aleix), etc i tots els que us heu preocupat per la meva "cagarrina de salut"!... ja estic molt millor, penso que m'en he ensortit! jejeje, mala hierba nunca muere!

Etiquetes de comentaris: 8 comentaris | edit post
Laia Nadia
A les 17h en Ferr passava a buscar-me per l'escola i marxavem direcció La Comarca. Allà ens trobem amb en Julio (que havia quedat amb la Meri) i poc més tard amb l'Aleix.
Tenia ganes de provar l'Alberto's Bulder (puntorojo) i els 2 bous em comenten de grabar-lo. Hòsite (inieste), no ho sé... i si no m'el trec? estareu perdent lo temps amb les meues tonteries!
A ells tant els hi carda, en tal de grabar (són igual de fanàtics amb la càmara que escalant!) fan el que sigui! Així que decideixen fer una "grua" artesana per grabar el búlder.

Ferran i Aleix muntant la grua, cinta americana, monopeu i trípode!

Seguint les ordres d l'Aleix (el Dire!) encadeno Alberto's bulder i torno a encadenar-lo
una altra vegada per poder grabar el video des d'un altre punt de vista. Més tard l'he fet un parell de vegades més i també el faig, ara ja li he trobat el rollo!!


Leti encadenant el bloc (no recordo com es diu- puntorojo)

Més tard arriba la Leti, l'0scar, en Manya i en Met. Es presenta una tarda fanàtica, cridòria i pegues i pegues als mateixos blocs. Amb la Leti provem una de les línies del bloc del camí i després d'uns quants pegues, la Leti l'encadena de pxxxmare!! Ueeeeeee!! Felicitats Leti, li has lluitat com una jabata!! I déu n'hi dó quina sortideta que té... una mica diver...jajaja!

Seguim intantant-lo amb la Meri però res, ni molt menys amb la soltura que ha demostrat la Leti. Per "descansar" anem a l'altre cantó del bloc per poder explicar-lis el mètode que faig servir jo per la trave i l'Alberto's. Ho proven però no se l'enduen (i això que hi han estat mooooooolt a prop!) El pròxim dia, més descansades segur que el fan al primer pegue i jo desitjo que el que m'ha quedat pendent!!

A l'acabar birreta al bar per veure el futbol i cap a casa, que demà hem de matinar!!

Salut!

PD: estic fent proves amb les plantilles del bloc, no m'ho tingueu en compte... necessito més temps i per això ara veieu aquseta que no és la difinitiva!



Laia Nadia
Bene bene bene... ja feia dies que no em posava davant l'ordinador per oci (per estudis cada dia!!) i per tant, que no actualitzava el bloc.
La veritat és que poc puc explicar, doncs aquset no ha sigut el millor cap de setmana llarg perquè a part de tenir allò que et recorda cada mes que ets dona, he tingut una migranya que m'ha deixat "ressacosa" durant un parell de dies.
Així que dissabte a Targassone amb en Ferran, Güllich, Met, Domènec, Montero, Mercè, Carles i un etc llarguíssim de més bous/es que ens vam trobar per allà com la Emma, en Kueka, Maki, etc! El dia es presentava amb solet i bona temperatura, però el físic no em va acompanyar gens, així que sense tatxar res de nou (ei, però tota la resta sí que van escalar a fondu!) tornem cap a casa. Descans i diumenge tornem-hi, però aquesta vegada a la Comarca.

La foto no és d'ahir, és de fa 1 o 2 mesos, però com que erem els mateixos i aquest cap de setmana no he tirat cap foto, poso aquesta! Ále, pá viva yo! Foto: Aleix Vilardebò


Doncs SORPRESA! a la Comarca ens trobem amb la Leti (per fiii!), l'Òscar, en Guillem, en Manya, en Txetxu i en Met.
Xerrem "de guilles", riem i estem com a casa! jeje, només em calço els gats per fer la trave del bloc del camí dues vegades (segueixo amb la ressaca de la migranya que us explicava), en Txetxu es fa Alberto's bulder "amb una mà al cul" (felicitats bou!) i la Leti m'explica els seus truquillos per fer Fisical! aaaaaiiix, quines ganes que m'han entrat!, el pròxim dia ho provo com m'ha dit i a veure si m'el veig més a prop! Merci Leti!!
Mentres, els bous (amb ous) proven i busquen nous mètodes al Computer Love (puntorojo) i segueixen pulint dits. Arriba l'hora de marxar, així que, birreta a l'acabar amb en Met, en Txetxu i en Ferran i cap a casa, que dimecres serà un altre dia!
Laia Nadia

Com ja vaig dir, haviem quedat per anar a la Comarca, però canvis d'ultima hora van fer que al final anéssim a Savassona. Així que en Ferran's em passa a recollir per la feina amb en Güllich i marxem directament cap on haviem quedat.

Feia molt temps que no trepitjava Sava, i només posar un peu al prat del parking ja em va entrar un bon flow que em va carregar d'energies!

Molt bé!, allà ens trobem amb en Manya, la Lila, en Serra (que era el seu sant!), en Montero, l'Ivan, en Domènec amb 2 colegues més, l'Aleix, en Txetxu i l'Anna (una colega dels bows de la Floresta). Més tard arriba en Met i l'Alberto i ja donem per formalitzat el grup de 13!

Dos dies abans, juntament amb en Ferran vaig omplir la meva llibreta (d'idees vàries) amb problemes que podia fer tant a la Comarca com a Sava, i així va ser, llibreta en ment vam provar i fer alguns dels blocs que tenia marcats (en total unes 8 línies... no està malament per a mi!), sobretot amb l'Ivan, en Txetxu, l'Anna i l'Aleix i seguint els consells d'en Serruki. Guaaaaisss!

Provant la trave de les bessones (vaig caure al finaaaaal! Nooooo!). La foto està feta per... en Txetxu??... l'Anna???.... ui... qui era... ah sí!!! : FOTO FETA PER L'ALEIX!! (jeje!)

Un petit detall dels que erem a Sava. 20:30h recollint i encara amb llum!

Un Sant Jordi diferent, brutal, en el que no vaig descansar ni un moment i el que avui em passa factura... TINC MAL DE PEEEUS!! però aquesta tarda més, oi??
El dia va acabar amb un quintillo a Can Janot, amb en Ferran i en Met, bona companyia!
Desitjant que arribin les 17h de la tarda us desitjo molt bon cap de setmana!
Laia Nadia
Avui és Sant Jordi, dia de roses i llibres... i per què no: de regletes, romos i crash-pads!

Dimarts passat vam anar a la Comarca (primer teniem intenció d'anar a Sava però la roca estava massa mullada i no es podia fer res) i el magnesi que pintava a cada pegue la roca, va demostra-nos la seva capacitat de predicció.... LE COEUR... Així que el magnesi no només serveix per marcar cleques, sinóque també és extensament utilitzat com a eina per llegir el futur (proveu-ho!!). Ara, les bruixes ja no van amb la bola de vidre, ara les bruixes suquen en magnesi!!


A la foto podeu veure el cor perfecte que va fer el magnesi... us ho he marcat amb aquesta fletxa tan ben feta perquè tots aquells que dominen el photoshop vegin "u bé que u arriben a fer!" !!

Doncs explicat això només em queda dir-vos que ja estic ansiosa per tornar a la Comarca aquesta tarda, amb els bows de sempre! A veure si treiem algun problemet i podem acabar de fer festa en aquesta bonica diada de Sant Jordi!!

Bona diada a tothom, feu-vos molts petons, llepades (això va dirigit principalment als nostres gossos, gosses, gats i besties, tot i que si algú de vosaltres vol llepar-se o llepar algú.. allà ell/a!!) i abraçades!!

Salut i força als dits!!
Etiquetes de comentaris: 1 comentaris | edit post
Laia Nadia
Com sempre la meva crònica arriba tard, però és que com que no tinc pressa en explicar el que ja heu pogut llegir al bloc d'en Ferran i d'en Met.... l'escric ara, sense presses, perque tinc temps!

Doncs dissabte donaven pluges a una bona part de Catalunya, especialment a la zona central (d'això s'en diu Llei de Murphy) vam decidir anar a terres de tramuntana on es preveia més bon temps.

Així que a les 8h ens trobavem amb en Met i en Serra i a les 9:30h arribavem a un bar de Sant Pere de Roda a esmorzar per agafar les forces necessàries per afontar el dia (evidentment no sabiem el que ens esperava, que sinó ens mengem el bar sencer!).

Arribem a la zona que els bous ja havien localitzat un dia que hi van anar amb en Quo i la Susi (direcció Sant Onofre). Ufff, que guapo! quin munt de blocs i ... de plantes... que punxen!!

Preparats amb la "saca de neteja" fem una primera parada a un bloc que semblava que estava una mica magnesiat... ummmm... doncs va, a cardar-li que segur que no trenca!
En Met i jo ens calcem els gats i obrim 3 línies molt guapes i fàcils.



Més tard en Ferran es posa a netejar un altre bloc i ràpidament en Met i jo anem a pencar amb ell (sóm un equip!!).

Mentres, en Serra investiga per la zona, lluitant contra les plantes fins que el pol·len (de les mateixes plantes) el col·loquen tant que entra en FIMBIOSIS amb la natura (dit per boca d'ell mateix). - Fimbiosi?? què vols dir, que t'has deixat el prepuci enganxat a un esbarzer?? -pregunto jo - Nooo, Fimbiosi amb la natura, tia.... que m'he trobat completament abduït per la natura, les plantes ja no em punxen... és com si formés part d'elles... i de les pedres... i dels tritons... - contesta en Serra (evidentment, segur que havia fumat més pol·len del compte! jejeje!).


Els homenots amb els que vaig obren 4 línies més al nou bloc desplomat (el que vam netejar) més que guapes, no sé.... segons en Ferran les típiques línies del TÍPIC BLOC D'UNA ZONA DE FORA QUE TOTHOM VOLDRIA FER, jejeje! D'aquest bloc provo una de les línies, una trave enllaçada a una sortida fàcil però massa alta pel meu cap... (merda de cap!) així que la faig una, dues i tres vegades però sempre m'acolloneixo a la sortida i em deixo caure al matalàs. Malament Laia, penses massa...!

Després d'aquest anem a un altre bloc que en Ferran i en Met ja tenien calat i en treuen unes línies durilles i estètiques (Roastbeeff i Roastbeeff amb patates).

Per acabar i després de la insistència d'en Serra per anar a veure el bloc del riu ens encigalem i pugem amb els crash-pads i les mínimes motxiles. Per evitar un camí que semblava txungui per passar amb en Güllich en Ferran proposa obrir un nou camí i... evidentment el segueixo. Collons, collons, collons com punxen les putes plantes Ai, au , jaaarrl!! (ja sé que he dit molts tacos, però en aquests moments no em sortia una altra cosa (tipus: carai, caraiots, caram com punxen les plantotes aquestes!! ja us ben asseguro que en aquests moments no et surt aixo de dins!). Així que després de lluitar contra la ginesta (que té unes agulles acollonants), els esbarzers, les "plantes ganivet" i els arbustos més durs i punxeguts "que el cagar" arribem al bloc del riu.

Per cert, he d'afegir que després de lluitar contra la flora que havitava per allà, no vaig entrar en Fimbiosis ni de lluny!!

Al bloc del riu treuen 2 linies més fins que comencen a caure algunes gotes i els mosquits comencen a mossegar-me. Baixem altra vegada i després de tornar-se a encigalar buscant més blocs durant una bona estona decidim fer via cap a algun bar per descansar una estona.

La sort del dia: arribem al millor bar de tot l'empordà (jejeje, he de dir que no en conec gaires més!). LAJUÏGA, un bar de tapes (unes braves excel·lents, fetes amb pell i d'un picant exquisit!) acollonant, que semblava que estiguéssim a un mas plè d'antiguitats o a la casa d'en Dalí en lloc d'un bar!

Doncs fins aquí la meva versió, dos dies després de caminar amb agulletes!
Etiquetes de comentaris: 8 comentaris | edit post
Laia Nadia
No m'entenc, fa un o dos dies que em sento extranya, però avui és massa... No puc parar de pensar en fer "força" (la poqueta que tinc...!) amb els dits, peus... i sentir aquell mal -gustós- que fins ara no em molava massa...
Avui pensava que al sortir de la feina podria anar una bona estona a la Comarca, però a mig dinar ha començat a girar-se el cel i ha deixat caure un bon ruixat (suficient com per mullar bastant tota la pedra segons l'expert de casa).
Quèèè`?? que no sortim??? Doncs jo necessito fer alguna cosa amb l'energia que tinc acumulada dins... Aixi que quan he plegat de la feina he agafat al cotxe, m'he plantat al Decathlon i m'he comprat una barra de traccions per anar agafant el rollo a això de bloquejar.
Jejeje, un cop col·locada a casa he vist que no puc fer ni 2 traccions seguides... així que vaig fent sèries de 2 traccions cada vegada que passo per davant la barra (de moment ja en porto unes quantes, ja que qualsevol excusa és bona per passar-hi per davant).


Més, necessito més desgast...! mmmmmhhhg.... Ferran, anem a algun plafó???... I em contesta jo passo, a on vols anar?? Però si és un pal, a la majoria et demanen que estiguis federat i ni tu ni jo ho estem.... Així buscant una altra opció en Ferran em pregunta si em vull connectar a l'electroestimulador... JO???? però si no ho he volgut fer mai!!! Però si això pica i fa passar la corrent!! Però si fa mal!!!.... Finalment amb mig somriure a la cara he dit... mmmmm pos Valens!! i estirada al sofà el bow m'ha enganxat "les bentoses" a les abdominals! Jejeje, com piquen els putos!! I si a sobre fas força o abdominals ja ni t'explico!!

Així que ara m'he decidit posar-me a estudiar una estona i ja em veieu... escribint el bloc!! Ufff... no m'entenc!
Desitjant que arribi demà per fer alguna coseta!!!
Laia Nadia
Aprofitant que ahir encara aguantava el temps vam quedar per anar a la Comarca en Ferran, l'Aleix i jo.
A mig camí m'en vaig donar compte que m'havia deixat el bolso (amb les claus de casa i la moto, la cartera, el telèfon, etc!) a la feina! Aaargh! quina ràbia!! Arribem a la Comarca, s'hi queda en Ferran i jo vag altre vegada cap a Vic a l'escola a buscar el que m'he deixat. Ara torno!!
De tornada em creuo amb l'Aleix (guai, en Ferran no haurà estat sol ni 5 minuts!) i a la poca estona arribaven en Montero i l'Ivan.
Arribo de nou a la Comarca al cap d'encara no una hora, em calço els gats i intento fer alguna cosa però... em pesa lo puto cul!! Canviem de bloc i anem cap a Fisical a on en Montero prova el Fisical Brothers i en Ferran i l'Aleix el Tecnical Sisters. Mentres, l'Ivan i jo provem el Fisical sit. Encara li falten uns quants pegues... però el seguirem provant, és perfecte tenir algun progecte en ment, és font de motivació!

Jo, provant el Fisical sit (punto-rojo)

Doncs fins aquí el meu petit resum d'ahir, tant sols afegir que:

En Ferran es va endur les segones ascensions a Computer Love i la Tecnical Sisters, ambdues punto-rojo. Felicitats Bou!
Laia Nadia
Es presenta una setmana santa de pluges i mal temps, és a dir, horrible per poder sortir per blocar...! Ufff... i què farem???

Ahir vespre l'Aleix truca a en Ferran i li diu que res de reposar, que mentres faci bon temps hem d'aprofitar-ho, i així ho fem, quedem avui a les 10 per anar a la Comarca a blocar fins que el temps o la pila digui prou.

Ens plantem al bloc del camí i mentres l'Aleix, en Ferran, en Manya i en Serra (que està com un BOOOOWWW!) proven (i encadenen) Dharma i totes les linies que hi ha per allà (no em conec cap nom... sorry... només sé que són Puntos Rojos!!), jo provo la trave que fa més de 3 anys vaig obrir "Menú Família Feliz" i que fins avui no havia provat de nou (bé, sí que la vaig provar fa una setmana però no em vaig ni moure!).

Agafo el crashpad i començo a cardar-li pegues fins que al cap de poqueta estona arriben en Montero i l'Ivan. Visca!, segur que puc "enganyar-los" perquè també la provin!! I és que escalar amb algú és molt més motivant i divertit que escalar sola!!

L'Ivan també s'hi apunta i "mano a mano" anem treient tots els passos. Mentres, arriba en Met perquè ha pogut plegar abans de treballar, óle óle, ja hi som pràcticament tots!!

Finalment... síííííí´!! ja està, quasi la tenim! En aquest moment en Ferran i l'Aleix venen a veure com la portem i... Zas! la encadeno de nou! Llavors em proposen grabar-la i els hi dic que perfecte, torno a fer-la i li surto per l'esquerra (doncs pel mig encara m'ho veig una miqueta lluny... però ja caurà!).

Càmara de l'Aleix i fotografiada per ell mateix.

Finalment he acabat mooolt rebentada i aprofitant que en Met i l'Aleix ja marxaven he aprofitat per fer via cap a casa i enllestir un dels treballs que he d'entregar just tornant de setmana santa!

Ara només queda resar a Budha, Alá o a Sant Pere perquè giri la borrasca i ens arribi l'anticicló fins dilluns de Pascua!!

Salut a tots i a totes i... a apretar!

Etiquetes de comentaris: 2 comentaris | edit post
Laia Nadia
Dilluns i dimarts treballava per la tarda, així que si el dia ho permetia tenia ganes de seguir calçant-me els gats i provar nous blocs durant el matí.
A primeres hores del matí, l'Aleix i en Txetxu trucaven a en Ferran dient-li que pujaven cap a la comarca! Això sí que és motivació!
Ummmm què bé, tinc el matí lliure i en Ferran té ganes d'anar-hi per veure i provar uns blocs que ha obert en Jordi Girbén, a part es clar, d'estar amb aquest parell tant fantàstic!
Ens trobem a la comarca i anem cap a "Guerrilla's Crack" perquè en Txetxu el té a punt i ja té ganes de resoldre'l. Evidentment, després d'unes quantes intentones s'el apunta a la llibreta! Felicitats BoU!! Jo li faig un pegue i arribo al bidit, però..... em tiro perquè m'agafa el canguelis!! Uff, ja ho sé...d'aquí un temps el provaré de nou, a veure si tinc més superada aquesta odiosa por! En canvi l'Aleix, es fa amb la Trave del Guerrilla's amb pocs pegues! Collons, vosaltres sí que esteu forts!! Felicitats mestre!

Foto: Aleix Vilardebò

Ens movem cap al Bloc de la Cova i al segon intent m'enduc "La hierva del Rey", una trave divertida de regletes, carai, per avui ja estic contenta!! Així que després de poquetes hores a la comarca marxem rumb cap a casa per dinar i anar a treballar... que demà serà un altre dia!

Etiquetes de comentaris: 5 comentaris | edit post
Laia Nadia
Estem a dilluns (quasi dimarts) i jo encara no havia fet la crònica de Targasonne... per què?? Doncs fàcil, perquè en Ferr, l'Aleix i el Poussin (pollito) ja han fet la crònica del cap de setmana! I com sempre, les tres juntes sumen la perfecció en fotos, resums i plasmació del bon rollete...

Foto: Aleix Vilardebò

Però per aquest motiu volia ensenyar-vos el "making-off" de Targasonne, els moments de descans i de repòs epitelial (de pells que tarden de 3 a 7 dies en recuperar-se completament, depenent del desgast...)

Durant els descansos la guitarra d'en Montero deixava sonar les millors melodies i cançons. Al mateix temps, l'Ivan i en Txetxu preparaven el berenar per poder seguir afrontant les llargues estones d'escalada (en Güllich pensa que és un berenar extrany; ho cuinen amb un encenedor i hi posen un munt d'espècies.... això sí, sempre ho emboliquen amb un tovalló finet!)

L'Aleix gaudint de la dolça veu de Montero's band

L'Ivan i en Txetxu preparant el berenar

El cap de setmana va ser fantàstic, bona companyia, 2 bungalows grans com palaus, i una temperatura de cine (menys a les nits, que el fred calava que donava gust!).

Com bons escaladors vam alimentar el cos dels millors menjars i líquids, com TWIX que ens va portar en Serra (fins i tot n'hi va donar a en Güllich!!), de cerveses (que per a tots nosaltres són com l'Aquarius d'en Dominique) i de poussin a les fines herbes (no cal que us digui que ni jo ni en Ferran en mengem d'aquests fiambres, però cal explicar-ho per evitar malsentesos!). Bé... sí, de tant en tant bebiem aigua (aprofitant que ens rentàvem les dents...) i que en una ocasió vam dinar-berenar-sopar calent (tot en un àpat) una pasta "al gust".

Exemple gràfic de dieta equilibrada

La convivència va ser fantàstica, com un "gran bounano", amb toquetejos (tot entre bous!) i adredonings!

El bou que ho veu tot....


Doncs fins aquí el making-off, que més val que pari o això es posarà roooooosa rooooosa roooosa.
Etiquetes de comentaris: 6 comentaris | edit post
Laia Nadia

Des de fa uns dies estem tots amb la compte enrere.... tatxant els dies que passen fins que arribi el divendres que esperem amb candeletes!!

Estem a dimarts i els nervis comencen a menjar-nos... farà bon temps el cap de setmana? Podrem escalar? Estarà mullat o nevat?? uff ...... i més val que no mirem la previsió a Météo France... pinta molt malament.... AAAARGGHHHFFF!

Així que he estat pensant i només he trobat una solució: ENS HEM D'ORGANITZAR...

1. Hem de parlar amb en Montero, que sobretot no toqui la guitarra si no està del tot afinada.

2. Tenir molt present que no ens posem cap prenda del revés (encara que sigui perquè "queda millor a la foto"... així que la samarreta BLOCK FUN ben posada...!) o vestir amb robes extranyes que puguin fer enfadar a Sant Pere... (si et vesteixes amb la funda del crashpad pot pensar que l'estas provocant fent veure que portes una capelina...)

3. Posar un arsenal d'espelmes enceses (controleu-les, no es tracta de provocar cap incendi!!) i resar tants aves-maries-de fibra com faci falta.

4. Trucar a Sant Pere i intentar negociar amb ell... no sé que podem oferir-li... si teniu alguna idea ja m'ho fareu saber. Mentres podem recollir firmes a veure si ens serveix d'alguna cosa...

Va, salut i optimisme i que la sort ens acompaaanyi!!

Laia Nadia
Un divendres més he pogut sumar-me a l'experiència de veure grabar de nit... i... això comença a ser un vici!



La previsió anunciava mal temps pel cap de setmana i nosaltres teniem fam de tornar a grabar sota els focus i els cables com dies enrere.

L'Aleix truca a en Ferran i li proposa uns canvis de plans... "i si en lloc de grabar dissabte ho fem aquesta nit de divendres?" - "Puta mare bou, a les 17h ens trobem allà i després us quedeu a dormir a casa! "- "ok, fet! Ens veiem!".

Així que a les 17h en Ferran i en Güllich em passen a recollir per l'escola (que surto petada!!) i marxem cap a Roda per trobar-nos amb l'Aleix, en Txetxu, en Serra, en Domènec, en Met i en Manya. Més tard arriben la Leti (que just acabava d'encadenar "Fisical" - FELICITATS!- i que per fí ens hem conegut!!) amb l'Òscar i en Guillem, i que s'hi queden una bona estona.... jajaj, que fanàtics!

Mentres ens acompanya el sol començo a provar ( i a obrir) una travessia amb en Txetxu (que segur que acabarà sortint!) i una fisura molt guapa just a on es fa el diedre (que els bows ja tenen calada!).

Quan comença a fer-se fosc, els terra s'inunda de cablejats i s'aixequen els trípodes amb els focus, la càmara, les llums i... acció!

La paret queda il·luminada i l'equip de Bou-lder fan els ultims retocs a les idees que tenen al cap, com el travelling i la posta en marxa.

Els escaladors: en Met, en Domènec i en Ferran, tots tres disposats a escalar tantes vegades com sigui necessàri per tal de contentar al director (Aleix) i al seu assistent (Txetxu)!

Al galliner hi estem en Serra (ajudant del travelling), en Montero (amb la guitarra), l'Ivan i jo, animant i preparats pel que faci falta!

Així que una vegada més, m'he oblidat del cansansi de la setmana i he pogut estar el costat d'aquests bous que em fan riure tant!

Etiquetes de comentaris: 10 comentaris | edit post
Laia Nadia
Són les 8h del matí, ens llevem, dutxem i anem cap a buscar en Met! Fem via a la Comarca, abans, però, parant a esmorzar al "bar de l'entrada" (que a més tenen llet de soja!). Un cafè amb llet de soja i un entrepà d'espàrregs és el combustible amb el que carrego per afrontar el meu primer dia de bulder després de 2 anys de "parón".A les 10 sortim del bar i anem a provar un nou bloc que ha obert algú i que en Ferran i en Met saben que està una mica més endavant que el Galàpat. Bon bloc, dur i divertit,on en Ferr i en Met (després de natejar-lo una mica podant i raspallant) s'hi deixen els bíceps i on jo faig la meva primera ascensió d'una línea que ja estava oberta (facileta: punt vermell!). Al cap de poca estona arriba l'Alberto, amb el que fem uns quants riures i també es deixa part del bíceps provant l'esperó amb els altres 2 bows. Sembla que hagi passat poca estona però ja són quarts d'una.




Decidim canviar de lloc i anem cap al prat, a sota el camí. Al cap de poc arriba en Guillem (Crusats). El sol ens acompanya durant la resta del dia seguim (i segueixo!) provant més blocs, dels que torno a pujar-ne 2 i quedo molt satisfeta!Uff! ja no recordava què era això del mal de peus!! Bé, per ara em sento com volia sentir-me, cansada i molt contenta d'haver retornat al món del bloc, dels riures amb colegues, de les hores a fora de casa i de la birra al acabar la jornada!! Ja estic esperant el següent cap de setmana per seguir fent la mateixa teràpia!

NANUUUS... TREMOLEU QUE M'HI POSO FOOOORT!!
Laia Nadia
Com una papallona que surt de la crisàlida i pot fer volar les seves ales, jo "reneixo" de nou!!Després de 2 anys parada, bé, estudiant i treballant, decideixo tornar a viure les situacions que m'omplien de vida i d'alegries, escalant, fent Ioga i tot allò que requereixi un mínim d'esforç físic a canvi d'unes quantes endorfines que em facin sentir realitzada, tranquila, contenta i amb ganes de compartir més sessions com aquestes.Avui he "nascut" de nou, per fí he sortit de sota una bona pedra!!