Laia Nadia
Feia teeeeemps i molt temps que no dedicava 2 dies a escalar seguit... ups!!! (ni tant sols un....)

Aquest cap de setmana, aprofitant que el temps era prou bó vaig apuntar-me a sortir dissabte a fer corda a Beuda i diumenge a fer bloc a la Comarca.

Dissabte va estar prou bé, provant d'obrir una via i fent-ne i provant-ne d'altres. Com sempre amb en Ferran com a motivador incessant perquè seguís obrint!! Merci bouuuu!!! quina paciència!!! i quina paciència també per l'Uri que m'assegurava!


Beuda és una escola de calcàri, a on hi ha tot tipus de vies, però en les que més bé m'ho vaig passar va ser a les de placa i regletes, provant el que els bous anaven obrint....!
Allà hi anavem l'Uri, la Susi, en Ferran i jo, i allà ens trobàvem amb en Pere (PGB), el Kike, en Dani i en Marc amb la seva gossa Lolita. Quin bon carme!!!! El tamps va aguantar tant bé que vam acabar el dia al bar de Beuda fent la clareta i mirant ressenyes d'allà i d'altre zones per conèixer!

Diumenge va tocar sessió fanàtica bloquera, quedavem a les 10:30 amb la Familia Clecas que venien acompanyats de la família dinosaure i amb la "salchicha tossuda-pelenoa" Baster.

El dia estava tapadot, feia fred i pensàvem que ens costaria motivar-nos, però mica en mica ens hi hem anat posant i..... hem acabat amb els dits ben pulits i llimaaaaats!!! quin dolor, redéu!
Per allà, en Guillem i tota la "trupe" de dinosaures (de més lletjos a més horribles) que pesaven com dinosaures de debó! Més tard ens ha fet una demostració de "Quin animal sóc?" convertint-se en llop, mono, lleó, ocell i pedra.... quèèèè???! Pedra??? hehe, doncs sí sí, segons ell es movia com una pedra!!!! ;P
Hem fet algun bloc per calentar i mano mano, la Leti i jo ens hem anat motivant amb una línia del Bloque Caído, de romos romacus!!!!
Més tard ha arribat en Kueka i la Cristina. En Kueka ens ha ensenyat com es pulia els blocs de romos com si res, triomfant i sortint airós sense massa esforç..... jueeer..... Leti hem de fer callo!! i més tard fotent-li pegues amb en Ferran al projecte "Nomades" del bloc del camí. Quins dos bous.... brrrffff!!
Sobre les 15h el dia ha dit que prou, deixant caure una fina pluja i hem decidit tirar cap al bar a fer un tè calent amb el Kueka i la Cristina i a deixar anar la llengua!
Quins romos.... aaaargh!!!


Doncs res més, que no estic massa inspirada... us deixo amb les fotos del cap de setmana!
Laia Nadia
Quan més penses que tothom és feliç, que la gent fa i deixa fer, cau per algun bloc el típic anònim "amargat i infeliç" que es posa amb algú.
Si hi ha alguna cosa que no soporto és aquesta manera d'actuar, tant cobarda i pèssima.

El perfil de l'ANONYMUS és tant simple que podem reconèixe'l facilment, aquí us posaré uns quants exemples:

  1. Signa sota algun nom absurd o d'algú que podries conèixer (tipus Coyote, Txetxu, etc)...
  2. És molt probable que escrigui amb la llengua que no li és habitual (si és català escriu en castellà, si és alemany escriu en anglès, si és castellà ho fa amb algun accent no propi en ell, etc. )
  3. Parla amb la gran convicció que el que ell diu és la veritat absoluta (si és així, hauria d'estar orgullós/a de signar amb el propi nom!).... si jo hagués descobert que la terra és esfèrica no m'amagaria darrera un anònim, està clar!
  4. Normalment no té cap imatge "avatar", evidentment perquè li porta massa feina buscar una imatge "absurda" d'acord amb el nom que s'hagi posat.
  5. Es dedica a anar posant "zizaña" per diferents blocs que ni tant sols es llegeix habitualment, només ho fa quan veu que pot atacar directament a alguna persona que està anomenada en aquell post en concret.
  6. Viu amargat, buscant i rebuscant informació d'aquell a qui enveja.
  7. Normalment rabia d'allò que els altres fan i que ell/a no ha pogut o ha arribat a fer.
  8. I finalment i per acabar, l'anonymus és un "chupa-charcos y vuelca-ollas" que la unica cosa que li dona sentit a la seva pròpia vida és fer-la amargant i trista.
Laia Nadia
  • - TOC-TOC

    - Qui ha?

    - Sóc jo, la teva consciència, obre'm!

    - La meva consciència?!.... i ara què vols??

    - Parlar amb tu, collons, quina altra cosa puc voler jo?!

    - Va, doncs digues, però rapidet!, que avui fa fred....

    - Això mateix, tu soleta m'has tret el tema..... el fred no és dolent, no siguis burgesa i surt a fora!

    - D'acord... però i què hauré de fer si no puc escalar... tu ja saps que amb fred els meus dits es congelen i perden el tacte, a més em fan mal i... per patir, prefereixo esperar el bon temps....

    - Ho sé, no cal que escalis, només cal que t'ho passis bé, ignorant la temperatura pugui fer i gaudint del que t'agrada, estar entre roques i arbres, fer fotos, riure i estar amb els colegues!

    - Potser sí.... potser tens raó... m'ho penso i.....


  • - RIIIIIING!!!! (despertador: són les 8:45)

    - Bon dia! Al final m'apunto a Ogassa!

    - Bé Manuela! Hem quedat a les 11h al Lidl amb l'Oscar.

Després de fer els entrepans (ja m'havia compromés que avui els faria jo a canvi de compartir els entrepans de l'Oscar i la Leti ahir) carreguem les motxilles per anar a passar el dia a Ogassa, una escola de calcari vermell que no coneixem.

Al cotxe la temperatura comença a baixar, però jo ni cas, no m'afecta, he decidit fer cas a la consciència i no preocupar-me pel tema. Ens trobem amb l'Oscar al Lidl, carreguem els seus trastos al cotxe i pugem tots 3 (+ l'ovella Güllich) camí a les parets d'Ogassa.


Els bous comencen a pensar que no hem escollit el millor dia per pujar, la temperatura del cotxe marca 5 graus negatius (possiblement -7ºC segons el marcador del cotxe de l'Oscar!) i hi ha una boirina que no té pinta a aixecar-se en cap moment.

Arribem al pàrquing de la zona a on trobem desenes d'esquirols (no sé quants n'hi havia, però dir desenes queda molt bé!). El paissatge és fantàstic, bucòlic i pastoril ;) ! Els arbres estan gebrats, hi ha estalectites de gel penjant de la roca, i el terra és una barreja de gel i neu gruixuda que "craqueja" al caminar. Jo no tinc fred, avui vaig a passar-m'ho bé!

Arribem a peu de via i els homes es calcen el boudrié i els gats. Jo carrego la càmara... Comencen l'escalada i les primeres paraules "de cagar-se amb tot" respecte el temps. Passen un fred de collons, com mai, diuen, però jo segueixo sense queixar-me i gaudint del gèlid dia! Fem bromes i riem, però després de notar que és impossible seguir escalant decidim plegar i fer ruta cap al bar (una cooperativa on ens hi sentim com a casa!). A mi m'està bé tot, "al fi i al cap" (com diuen els avis) el meu repte d'avui era passar-m'ho bé i no ploriquejar del fred, cosa que he complert al 100%!
Així doncs, donem per acabada la sessió fanàtico-malalta d'avui, amb els 2 bous més valents del dia, l'Oscar i en Ferran, que tot i estar a -7º han decidit consumir 35 metres de roca!
Etiquetes de comentaris: 7 comentaris | edit post