Laia Nadia
Avui al matí tenia dentista.... només ha tardat 40 nimuts en fer-me 2 empastos i he pensat... carai que ràpid!

Al tornar a casa en Ferran em deia que havia quedat amb l'Uri, només faltaven 40 minuts perquè l'anés a buscar. I així ha sigut, després de preparar-se la bossa durant 40 minuts amb el taladro, ferros i cordes ha marxat tot dient-me: "fins després, si arribo a temps anem junts a la Comarca, sinó vés-hi tu i ens trobem allà".

El matí se m'ha fet llarg, algunes hores davant internet, "facebookejant" i buscant i mirant vídeos fanàtics per mantenir la motivació fins la tarda. Les 13h, les 14h... les 15h.... envio un missatge a en Ferran, a veure com ho porten... l'espera se m'està fent eterna....

Uns 40 minuts més tard d'enviar-li el missatge rebo resposta!!!: "Laia, ara estem recollint, compta que en uns 40 minuts estic a casa!"


40 minuts agònics, caminant per casa, preparant la bossa amb els gats i el magnesi, traccionant a la barra per veure si realment tindré el "punch" que m'agradaria tenir... si, sembla que aguanto! 40 minuts eterns...
Ha arribat l'hora, en Ferran em fa una perduda, està a baix de casa. Agafo el crashpad i la bossa i corro escales avall amb en Güllich (que fa 40 minuts que segur que té ganes de sortir!). Pujo al cotxe i marxem rumb a la Comarca. Tinc pendent encadenar Salsa Roquera sit.

En Ferran m'explica com son les vies que han obert, està trinxat! Les han obert i encadenat al dia! Joer que forts que van! Felicitats a tots dos!
Arribem a la Comarca, escalfo, em pillo als romos, puc pujar peus, provo la sortida, reposo i m'assereno... vaig com una moto....! No sé per què però tinc unes ganes boges d'encadenar-lo.
Arribem a les 18h..... i a les 18:40h encadeno..... 40 minuts.... amb "només" 40 minuts!
Etiquetes de comentaris: 12 comentaris | edit post
Laia Nadia
Divendres amb la bossa feta marxem 1/2 hora més tard de plegar de la feina direcció a manresa, a on haviem quedat amb la Familia Clecas i amb la família "FisioQuo".

Comença la "carretera i manta" fins arribar al Bungalow del càmping de Boí, on ens espera el cadàver d'un aranyot grotesc dins la pica, uns flocs de neu grossos com boles de magnèsi, i uns "whitout-armaris" que ens obliguen a deixar tota la teca que portavem repartida per qualsevol racó de la cuina-menjador-suite.


He de reconèixer que al veure com queia la neu poques hores més tard d'arribar al bunga, vaig "cagar-me en la mare que ens va parir a tots" per haver escollit aquell finde, però per sort, tot i la nevada vam poder escalar els 3 dies següents que ens esperaven!!! uffff!! Això sí, fent cada dia "lo puto caminet" fins arribar a la zona de bloc.


Resumint, per no aburrir-vos, podria dir-vos que la companyia va ser immillorable, les pulides de pells impressionants i els encadenaments força sorprenents!! El Climb On estava present en cada sobretaula, després de sortir de la dutxa i en qualsevol moment en que poguéssim reposar de mans, i és que el granet de Boí és brutal! Per part meva, sembla que torno a tenir piles i motivació, la qual cosa m'omple i em fa estar fanàtica i feliç!

Una vegada més, ja torno a estar enyorada de Boí, de la companyia dels amics, dels gossos, de la mallerenga, de les aranyes, dels formiguers, de les magdalenes xafades però boníssimes, de les mitges pomes, de la neu, de la humitat del terra, de la llum, el vent, la calor, el fred, les xerrades, les dutxes amb poca pressió, del Ron, els dinosaures del Guillem, dels cafès de bon matí..... Només alguna cosa "física" em queda d'aquests dies fantàstics; les agulletes, la sobrecàrrega muscular, les 4 ferides a l'espinilla esquerre i les puntes roses, foradades i pulides de tots els dits de les mans!









Etiquetes de comentaris: 5 comentaris | edit post