Laia Nadia
Divendres amb la bossa feta marxem 1/2 hora més tard de plegar de la feina direcció a manresa, a on haviem quedat amb la Familia Clecas i amb la família "FisioQuo".

Comença la "carretera i manta" fins arribar al Bungalow del càmping de Boí, on ens espera el cadàver d'un aranyot grotesc dins la pica, uns flocs de neu grossos com boles de magnèsi, i uns "whitout-armaris" que ens obliguen a deixar tota la teca que portavem repartida per qualsevol racó de la cuina-menjador-suite.


He de reconèixer que al veure com queia la neu poques hores més tard d'arribar al bunga, vaig "cagar-me en la mare que ens va parir a tots" per haver escollit aquell finde, però per sort, tot i la nevada vam poder escalar els 3 dies següents que ens esperaven!!! uffff!! Això sí, fent cada dia "lo puto caminet" fins arribar a la zona de bloc.


Resumint, per no aburrir-vos, podria dir-vos que la companyia va ser immillorable, les pulides de pells impressionants i els encadenaments força sorprenents!! El Climb On estava present en cada sobretaula, després de sortir de la dutxa i en qualsevol moment en que poguéssim reposar de mans, i és que el granet de Boí és brutal! Per part meva, sembla que torno a tenir piles i motivació, la qual cosa m'omple i em fa estar fanàtica i feliç!

Una vegada més, ja torno a estar enyorada de Boí, de la companyia dels amics, dels gossos, de la mallerenga, de les aranyes, dels formiguers, de les magdalenes xafades però boníssimes, de les mitges pomes, de la neu, de la humitat del terra, de la llum, el vent, la calor, el fred, les xerrades, les dutxes amb poca pressió, del Ron, els dinosaures del Guillem, dels cafès de bon matí..... Només alguna cosa "física" em queda d'aquests dies fantàstics; les agulletes, la sobrecàrrega muscular, les 4 ferides a l'espinilla esquerre i les puntes roses, foradades i pulides de tots els dits de les mans!









Etiquetes de comentaris: edit post
5 Responses
  1. Bueno, ja tornes a tenir actualitzacions i sobre tot, moooooolta motivació, han sigut uns bons dies d'apretar i de riure.

    Namaste


  2. LETICIA Says:

    LETI:Com li apretes, laieta! sempre un plaer escalar al teu costat! ens veiem aviat davant dels nostres projectes! MUA!!!!!!!!!!
    OSCAR: debora-carne=debora-linias!


  3. txetxu Says:

    veig que no sòc l'únic que li mola el Ron....el ferri sap de que parlo.....jejeje

    bona actualització laieta!


  4. Pekas Says:

    Vaja..vaja... després de les mandonguilles..
    ;-) et trobo " sota les pedres"... mola....

    Sobredosis de cavallers... ( qué tal es van portar les "princeses".. ;-)


  5. susi Says:

    eiiii companya!!!! ets tota una artistassa!! bona persona com poques que he conegut, amiga sobretot.. estic encantada de tu i de la Leti!!! sou les meves princeses!!!!!!!!!!!! ens ho hem passat genial amb tots vosaltres.

    una gran abraçada!!!


Publica un comentari a l'entrada