Laia Nadia
Masses dies sense tocar roca (la ultima vegada va ser a La Comarca), les pluges s'havien apoderat del nostre temps d'oci i ja moriem de ganes de tornar a sortir, entre d'altres coses, a posar-nos aquests peus que tant mal fan i per embadurnar-nos les mans de blanc.

Després de trucar al Càmping "La Griolle" i que ens diguéssin que estava tot plè (bé, en realitat va trucar en Ferran dient: Ces't pas possible rent un bungalow? - i evidentment li contesten: pardon? WHAT?... en resum que li contesten is full, complete... - Ah, ok, thank you, bye que és el mateix que: que te la pique un pollo!)


Així doncs decidim pujar i baixar al dia. Primera parada la Zona del Càmping (Chapeau du Napoleon) a on tinc pendent la travessia del bloc del dofí (Delphium traverse). Escalfo a la sortida de la mateixa trave i provant de manera aillada algun pas que no tinc massa clar.

Al primer pegue m'hi sento més o menys a gust però se m'obra una mica el canell, així que en Met m'ofereix la seva SÚPER-MUNYEQUERA per evitar que em faci mal i se m'obir més. Gràcies Met, ha sigut el meu amulet! jeje!

En Ferran prepara la càmara, em dona 4 consells juntament amb en Met i m'animen a que hi vagi amb ganes.

Aquí...youyouou*...youyouyou*...aquí...aquí...youyouyou*...aquí...reposo...bloquejo i surto!!! (el youyouyou* significa que tot i tenir les cleques marcades, m'agafo d'on em surt de la pilotilla o bé que faig el pas diferent de com ho havia fet abans). Total, que encadeno la trave!! ueeeeeeeee!!! que feliç que estic!!! gràcies bous!!!! jo ja he complert el meu objectiu!! pago la birra a la tornada!

Seguim a la mateixa zona, a on en Met i en Ferran es barallen amb un bloc explosiu -L'écume des Lourds- on han de pujar el taló a la orella, fins que decideixen deixar-lo per quan facin 9z+ o 10a.

Així que direcció a la Baliene on en Met té un dels seus objectius, La Beauté de la Chosé, una trave de regletes rossegadores que li puleixen les pells a cada moviment. Ha quedat pràcticament a l'ultim pas, de 14 moviments n'ha resolt uns 11 o 12, així que amb els dits "hipersensibilitzats" decideix abandonar per la pròxima sortida a Targassonne.

Per altra banda, al mateix bloc, en Ferran prova Magic Chose un altre bloc explosiu de regletes encarnissadores en el que ha de fer una bicicleta per arribar a un plà (plà plà plà!) que no es deixa "agafar" de cap manera. El té ben aprop, possiblement a la proxima sortida caurà!

Per seguir blocant en Met i en Ferran em proposen 2 blocs que em poden; un per la sortida impossible d'arribar de la que en Met ha d'aupar-me per poder arribar al primer canto, i l'altre... doncs suposo que per inseguretat, perquè és bloc "fàcil" a on he arribat a pujar els peus a la fisura del mig quedant-me a l'ultim pas d'agafar la "barana", però no he tingut nassos de seguir pujant.... nooooooooo...!...). Un altre dia caurà!

A mitja tarda, la pluja ha començat a fer de les seves (ara pou, ara no plou...) i hem marxat cap a un altre sector aprofitant que haviem recollit els trastos per si apretava més fort.
Hem arribat al Sector Themis, carregat de blocs per a tots els gustos! Hem seguit blocant al primer bloc del camí que hem trobat fins que les pells i el cansament s'ha aproderat de nosaltres. Moment de retirada, que avui invito jo!! Salut!

De tornada al cotxe des del sector Themis, hem gaudit d'aquestes màgiques postals de Targa...
Etiquetes de comentaris: 13 comentaris | edit post
Laia Nadia
Llargues xerrades amb en Ferran, sobretaules extenses parlant de superar pors, trencar barreres i de com afrontar-se a aquests sentiments davant un bloc....

A la tarda haviem quedat per anar a La Comarca amb la Leti, l'Oscar, en Guillem, en Met, en Domènec i el seu germà Edgar. I per suposat, els gossos: en Baster i en Güllich!. També hi trobem en Manya que ens acompanya durant una estona amb la Lila.

Què, cap a on anem?? Proposen anar cap al Guerrilla's perquè el provi l'Edgar i perquè l'Oscar també vol fer el Samsara.

La Leti i jo ens mirem amb aquella cara (que habitualment fem quan no tenim clar un bloc... mirada de complicitat...!) però ens hi apuntem a anar-hi per provar el Guerrilla's Crack, per les dues, un dels nostres objectius de l'any.

Tot i no tenir-ho gens clar, ens plantem a sota la línia i en Ferran em diu: què, li cardes?? i jo faig cara de no tenir-ho clar.... però què carai, com que abans haviem parlat de com superar les pors als blocs alts decideixo provar-ho

Foto: Oscar Iglesias

M'en adono que tot i tenir nervis pujo, i quan caic, les caigudes no són gens doloroses ni traumàtiques (és com estar en un plafó!). Així que de mica en mica, em vaig sentint més còmode i m'agrada sentir-me així. El provo poques vegades, tinc unes 2 o 3 caigudes i cada vegada m'el veig més a prop. Si més no, en un dels intents he pogut tocar el canto de dalt... així que ara a per totes, a lluitar fins caure!

I així ha sigut, moviments estàtics de fisura, regletes i romo "txungui" fins a arribar al canto salvador, un creuament de mans i una sortida senzilla però d'infart (per l'alçada...). AAAAAAAAAH!! ja estic, salvada!! quin bon flow que em corre per dins!! A dalt hi havia l'Oscar i la meva fita era arribar a on estava ell!! Un cop a dalt em llenço als seus braços, contenta i excitada (no ho malinterpreteu!! ehem!) i crido fins que em sento alliberada!! A sota el bloc tots segueixen animant-me, han sigut el meu "fuel", estic feliç i amb ganes de repetir-lo d'una manera més dinàmica.

Foto: Oscar Iglesias

La Leti també el té a punt, molt a punt, però decideix reposar per provar-lo un altre dia. Per ara és com si també l'hagués fet ella! Ha passat els mateixos nervis que jo i ho ha celebrat de la mateixa manera! És fantàstic veure com l'alegria s'encomana, tant que em venen ganes de repetir la mateixa vivència éssent la Leti qui encadeni i jo passant els nervis mentres la cobreixo!!

Més tard els bous es posen amb el Samsara... això sí que són caigudes!! Increïble, el crashpad treu fum i tots estem eufòrics, motivant als qui escalen i passant una estona més que agradable!

Finalment l'Oscar s'endú el Samsara, bloc altíssim i molt dinàmic que ben segur farà que tots dormin ben plans...!

Doncs fins aquí la crònica, espero no haver-vos aburrit massa... !

Fins aviaaaat!
Laia Nadia
Foto: Oscar Iglesias. El Morou, Montseny

Després de les sortides que hem anat fent ultimament, començo a veure els primers fruits als meus dits: ESTIC FENT CALLO!

Ja se m'han curat les "yemes" i tinc la pell més dura, preparada per la sessió de tarda a la Comarca.
Projectes i més projectes ens esperen amb la Leti, a veure si el callo ens aguanta i podem endur-nos algun bloc a la butxaca! La Comarca is Funky!

Al vespre, el post....!