LA FILLOLA DE DonaAlpina
Laia Nadia
Fa temps que no em posava uns peus de gat, fa temps que no sortia a escalar... l'excusa era bona... ESTAVA EMBARASSADA! :)

Avui, però, ja fa 4 mesos que vaig parir (exactament va ser ahir, dia 23) i mica en mica he anat sortint i he intentat tocar un xic de roca.

6 dies després de parir anàvem a Targassonne, setmanes més tard a Malniu, més endavant sortides a prop de casa o ben lluny, com a Cavallers, i d'aquí 2 dies marxem cap a Annot. Tot al seu temps, shanti shanti... :)

Setmanes abans de parir al tresor més gran de la família, l'Arlet, m'arribaven a casa 2 carnets de DonaAlpina!!! En Ferran ens els havia fet de sorpresa! Quin regal! :D

DonaAlpina és una entitat esportiva sense ànim de lucre que vol promocionar els esports de muntanya per les dones. (sense deixar de banda als homes -amics, companys, marits i fills-!!). Fan sortides, cursos, descomptes, etc de les quals pots beneficiar-te si et demanes gratuïtament el carnet de DonaAlpina.

Però la sorpresa no acaba aquí... pocs dies després de rebre els carnets, la Carme Maganyana ens proposa fer FILLOLA DE DonaAlpina a l'Arlet!!! Ostres tu!!! quina il·lusió!!!



Així doncs, us adjunto el link de la FILLOLA de DonaAlpina, la nostra filla, la nostra flor de primavera, el nostre tresor... :)

Les fotos són cortesia de Paz Sriphova, fotògrafa professional, especialitzada (entre d'altres) en fotografia de  bebès, famílies, bodes i muntanya.

Gràcies a en Ferran per fer-nos el carnet,
gràcies a la Carme per fer Fillola a l'Arlet,
gràcies a Paz per cedir-nos totes les fotografies
... i gràcies a tots vosaltres per haver llegit aquest post tant important per a mi.


4 comentaris | edit post
40 minuts....
Laia Nadia
Avui al matí tenia dentista.... només ha tardat 40 nimuts en fer-me 2 empastos i he pensat... carai que ràpid!

Al tornar a casa en Ferran em deia que havia quedat amb l'Uri, només faltaven 40 minuts perquè l'anés a buscar. I així ha sigut, després de preparar-se la bossa durant 40 minuts amb el taladro, ferros i cordes ha marxat tot dient-me: "fins després, si arribo a temps anem junts a la Comarca, sinó vés-hi tu i ens trobem allà".

El matí se m'ha fet llarg, algunes hores davant internet, "facebookejant" i buscant i mirant vídeos fanàtics per mantenir la motivació fins la tarda. Les 13h, les 14h... les 15h.... envio un missatge a en Ferran, a veure com ho porten... l'espera se m'està fent eterna....

Uns 40 minuts més tard d'enviar-li el missatge rebo resposta!!!: "Laia, ara estem recollint, compta que en uns 40 minuts estic a casa!"


40 minuts agònics, caminant per casa, preparant la bossa amb els gats i el magnesi, traccionant a la barra per veure si realment tindré el "punch" que m'agradaria tenir... si, sembla que aguanto! 40 minuts eterns...
Ha arribat l'hora, en Ferran em fa una perduda, està a baix de casa. Agafo el crashpad i la bossa i corro escales avall amb en Güllich (que fa 40 minuts que segur que té ganes de sortir!). Pujo al cotxe i marxem rumb a la Comarca. Tinc pendent encadenar Salsa Roquera sit.

En Ferran m'explica com son les vies que han obert, està trinxat! Les han obert i encadenat al dia! Joer que forts que van! Felicitats a tots dos!
Arribem a la Comarca, escalfo, em pillo als romos, puc pujar peus, provo la sortida, reposo i m'assereno... vaig com una moto....! No sé per què però tinc unes ganes boges d'encadenar-lo.
Arribem a les 18h..... i a les 18:40h encadeno..... 40 minuts.... amb "només" 40 minuts!
Etiquetes de comentaris: 12 comentaris | edit post
I need more Cimb On!!!
Laia Nadia
Divendres amb la bossa feta marxem 1/2 hora més tard de plegar de la feina direcció a manresa, a on haviem quedat amb la Familia Clecas i amb la família "FisioQuo".

Comença la "carretera i manta" fins arribar al Bungalow del càmping de Boí, on ens espera el cadàver d'un aranyot grotesc dins la pica, uns flocs de neu grossos com boles de magnèsi, i uns "whitout-armaris" que ens obliguen a deixar tota la teca que portavem repartida per qualsevol racó de la cuina-menjador-suite.


He de reconèixer que al veure com queia la neu poques hores més tard d'arribar al bunga, vaig "cagar-me en la mare que ens va parir a tots" per haver escollit aquell finde, però per sort, tot i la nevada vam poder escalar els 3 dies següents que ens esperaven!!! uffff!! Això sí, fent cada dia "lo puto caminet" fins arribar a la zona de bloc.


Resumint, per no aburrir-vos, podria dir-vos que la companyia va ser immillorable, les pulides de pells impressionants i els encadenaments força sorprenents!! El Climb On estava present en cada sobretaula, després de sortir de la dutxa i en qualsevol moment en que poguéssim reposar de mans, i és que el granet de Boí és brutal! Per part meva, sembla que torno a tenir piles i motivació, la qual cosa m'omple i em fa estar fanàtica i feliç!

Una vegada més, ja torno a estar enyorada de Boí, de la companyia dels amics, dels gossos, de la mallerenga, de les aranyes, dels formiguers, de les magdalenes xafades però boníssimes, de les mitges pomes, de la neu, de la humitat del terra, de la llum, el vent, la calor, el fred, les xerrades, les dutxes amb poca pressió, del Ron, els dinosaures del Guillem, dels cafès de bon matí..... Només alguna cosa "física" em queda d'aquests dies fantàstics; les agulletes, la sobrecàrrega muscular, les 4 ferides a l'espinilla esquerre i les puntes roses, foradades i pulides de tots els dits de les mans!









Etiquetes de comentaris: 5 comentaris | edit post
CAP DE SETMANA FULMINANT!
Laia Nadia
Feia teeeeemps i molt temps que no dedicava 2 dies a escalar seguit... ups!!! (ni tant sols un....)

Aquest cap de setmana, aprofitant que el temps era prou bó vaig apuntar-me a sortir dissabte a fer corda a Beuda i diumenge a fer bloc a la Comarca.

Dissabte va estar prou bé, provant d'obrir una via i fent-ne i provant-ne d'altres. Com sempre amb en Ferran com a motivador incessant perquè seguís obrint!! Merci bouuuu!!! quina paciència!!! i quina paciència també per l'Uri que m'assegurava!


Beuda és una escola de calcàri, a on hi ha tot tipus de vies, però en les que més bé m'ho vaig passar va ser a les de placa i regletes, provant el que els bous anaven obrint....!
Allà hi anavem l'Uri, la Susi, en Ferran i jo, i allà ens trobàvem amb en Pere (PGB), el Kike, en Dani i en Marc amb la seva gossa Lolita. Quin bon carme!!!! El tamps va aguantar tant bé que vam acabar el dia al bar de Beuda fent la clareta i mirant ressenyes d'allà i d'altre zones per conèixer!

Diumenge va tocar sessió fanàtica bloquera, quedavem a les 10:30 amb la Familia Clecas que venien acompanyats de la família dinosaure i amb la "salchicha tossuda-pelenoa" Baster.

El dia estava tapadot, feia fred i pensàvem que ens costaria motivar-nos, però mica en mica ens hi hem anat posant i..... hem acabat amb els dits ben pulits i llimaaaaats!!! quin dolor, redéu!
Per allà, en Guillem i tota la "trupe" de dinosaures (de més lletjos a més horribles) que pesaven com dinosaures de debó! Més tard ens ha fet una demostració de "Quin animal sóc?" convertint-se en llop, mono, lleó, ocell i pedra.... quèèèè???! Pedra??? hehe, doncs sí sí, segons ell es movia com una pedra!!!! ;P
Hem fet algun bloc per calentar i mano mano, la Leti i jo ens hem anat motivant amb una línia del Bloque Caído, de romos romacus!!!!
Més tard ha arribat en Kueka i la Cristina. En Kueka ens ha ensenyat com es pulia els blocs de romos com si res, triomfant i sortint airós sense massa esforç..... jueeer..... Leti hem de fer callo!! i més tard fotent-li pegues amb en Ferran al projecte "Nomades" del bloc del camí. Quins dos bous.... brrrffff!!
Sobre les 15h el dia ha dit que prou, deixant caure una fina pluja i hem decidit tirar cap al bar a fer un tè calent amb el Kueka i la Cristina i a deixar anar la llengua!
Quins romos.... aaaargh!!!


Doncs res més, que no estic massa inspirada... us deixo amb les fotos del cap de setmana!
6 comentaris | edit post
ANONYMUS
Laia Nadia
Quan més penses que tothom és feliç, que la gent fa i deixa fer, cau per algun bloc el típic anònim "amargat i infeliç" que es posa amb algú.
Si hi ha alguna cosa que no soporto és aquesta manera d'actuar, tant cobarda i pèssima.

El perfil de l'ANONYMUS és tant simple que podem reconèixe'l facilment, aquí us posaré uns quants exemples:

  1. Signa sota algun nom absurd o d'algú que podries conèixer (tipus Coyote, Txetxu, etc)...
  2. És molt probable que escrigui amb la llengua que no li és habitual (si és català escriu en castellà, si és alemany escriu en anglès, si és castellà ho fa amb algun accent no propi en ell, etc. )
  3. Parla amb la gran convicció que el que ell diu és la veritat absoluta (si és així, hauria d'estar orgullós/a de signar amb el propi nom!).... si jo hagués descobert que la terra és esfèrica no m'amagaria darrera un anònim, està clar!
  4. Normalment no té cap imatge "avatar", evidentment perquè li porta massa feina buscar una imatge "absurda" d'acord amb el nom que s'hagi posat.
  5. Es dedica a anar posant "zizaña" per diferents blocs que ni tant sols es llegeix habitualment, només ho fa quan veu que pot atacar directament a alguna persona que està anomenada en aquell post en concret.
  6. Viu amargat, buscant i rebuscant informació d'aquell a qui enveja.
  7. Normalment rabia d'allò que els altres fan i que ell/a no ha pogut o ha arribat a fer.
  8. I finalment i per acabar, l'anonymus és un "chupa-charcos y vuelca-ollas" que la unica cosa que li dona sentit a la seva pròpia vida és fer-la amargant i trista.
12 comentaris | edit post
TOC-TOC
Laia Nadia
  • - TOC-TOC

    - Qui ha?

    - Sóc jo, la teva consciència, obre'm!

    - La meva consciència?!.... i ara què vols??

    - Parlar amb tu, collons, quina altra cosa puc voler jo?!

    - Va, doncs digues, però rapidet!, que avui fa fred....

    - Això mateix, tu soleta m'has tret el tema..... el fred no és dolent, no siguis burgesa i surt a fora!

    - D'acord... però i què hauré de fer si no puc escalar... tu ja saps que amb fred els meus dits es congelen i perden el tacte, a més em fan mal i... per patir, prefereixo esperar el bon temps....

    - Ho sé, no cal que escalis, només cal que t'ho passis bé, ignorant la temperatura pugui fer i gaudint del que t'agrada, estar entre roques i arbres, fer fotos, riure i estar amb els colegues!

    - Potser sí.... potser tens raó... m'ho penso i.....


  • - RIIIIIING!!!! (despertador: són les 8:45)

    - Bon dia! Al final m'apunto a Ogassa!

    - Bé Manuela! Hem quedat a les 11h al Lidl amb l'Oscar.

Després de fer els entrepans (ja m'havia compromés que avui els faria jo a canvi de compartir els entrepans de l'Oscar i la Leti ahir) carreguem les motxilles per anar a passar el dia a Ogassa, una escola de calcari vermell que no coneixem.

Al cotxe la temperatura comença a baixar, però jo ni cas, no m'afecta, he decidit fer cas a la consciència i no preocupar-me pel tema. Ens trobem amb l'Oscar al Lidl, carreguem els seus trastos al cotxe i pugem tots 3 (+ l'ovella Güllich) camí a les parets d'Ogassa.


Els bous comencen a pensar que no hem escollit el millor dia per pujar, la temperatura del cotxe marca 5 graus negatius (possiblement -7ºC segons el marcador del cotxe de l'Oscar!) i hi ha una boirina que no té pinta a aixecar-se en cap moment.

Arribem al pàrquing de la zona a on trobem desenes d'esquirols (no sé quants n'hi havia, però dir desenes queda molt bé!). El paissatge és fantàstic, bucòlic i pastoril ;) ! Els arbres estan gebrats, hi ha estalectites de gel penjant de la roca, i el terra és una barreja de gel i neu gruixuda que "craqueja" al caminar. Jo no tinc fred, avui vaig a passar-m'ho bé!

Arribem a peu de via i els homes es calcen el boudrié i els gats. Jo carrego la càmara... Comencen l'escalada i les primeres paraules "de cagar-se amb tot" respecte el temps. Passen un fred de collons, com mai, diuen, però jo segueixo sense queixar-me i gaudint del gèlid dia! Fem bromes i riem, però després de notar que és impossible seguir escalant decidim plegar i fer ruta cap al bar (una cooperativa on ens hi sentim com a casa!). A mi m'està bé tot, "al fi i al cap" (com diuen els avis) el meu repte d'avui era passar-m'ho bé i no ploriquejar del fred, cosa que he complert al 100%!
Així doncs, donem per acabada la sessió fanàtico-malalta d'avui, amb els 2 bous més valents del dia, l'Oscar i en Ferran, que tot i estar a -7º han decidit consumir 35 metres de roca!
Etiquetes de comentaris: 7 comentaris | edit post
INAUGURACIÓ DE LA SALA DE BOULDER LA FARINERA
Laia Nadia
La nostra il·lusió comença a veure el seu final (de tanta feinada) i el seu principi (de tots projectes que aniran sortint).

El dissabte 7 de novembre del 2009, a les 17h obrim les portes de la sala de Bolder La Farinera perquè tots aquells i aquelles que estigueu interessats en passar unes bones estones pugueu venir a visitar-nos i celebrar amb nosaltres la obertura de la sala.

Durant la inauguració podreu gaudir d'un petit pica-pica, d'un brindis i podreu informar-vos de les activitats (projeccions, conferències, xerrades, etc) i dels projectes que ben aviat seran una realitat.

Us hi esperem!
2 comentaris | edit post
CAP DE SETMANA FULMINANT!
Laia Nadia
Buffff.... ja estic cansada només de pensar en tot el que m'agradaria explicar.... així que intentaré ser breu i no aburrir-vos gaire.... Dissabte decidim fer un "sube-baja" a Targassonne amb en Ferran, en Met, en Txetxu (altrament dit "mis pestañas") i en "Miguelets" (li diuen així perquè de petit només s'alimentava de sopa de galets i de cacaolat -que li deixava els bigotis ben bruts quan s'el bebia-). 2 cotxes, 4 matalassos i apa, a tibar que falta gent! Parada obligada a la Molina per esmorzar i cap al sector Thémis a provar sort. Allà ens trobem amb en Canals i les seves ulleres de "follet tortuga".



En Ferran i en Miguelet proven la placa, però la calor del matí no els deixa moure's amb facilitat, així que decidim canviar de bloc a on en Ferr i en Met proven Harmonium (sit) 7b+ , un bloc infernal que en Met encadena en només 3 pegues (aquí el vídeo). Paral·lelament en Txetxu, en Canals i jo anem a provar un 6b+ (sit) que en pocs pegues encadenem, aixó sí, arrencant-me un callo del dit índex que em carda un mal de redeu que ni us explico!

El dia va passant i nosaltres ens anem movent segons el sol (o això em sembla a mi...), sector Thémis, sector 3 Grasses a on els bous encadenen l'Elixir 6b (bloc de 4 metres que també surt al vídeo) i jo una placa de 4 metres de regletes molt guapa (em sembla que era un quinto, però 5 estrelles!), sector l'Arche a on en Miguelet encadena un 6c de trave i en Met un 7a+ (sit) que en Ferr graba pel vídeo i anima al seu compi, i a on en Txetxu i jo notem que hem arribat al final de fuelle. El sol va marxam i decidim canviar a l'ultim sector.

Així doncs agafem els cotxes i arribem al sector bar de la Molina, a on fem la birreta i ens hi quedem a sopar. Tornada ja cap a casa sense massa problemes, exceptuant que quasi ens quedem sense benzina a l'alçada de Ripoll...

Diumenge tornem a quedar, aquesta vegada puja l'Aleix (que havia estat cardat del coll) i en Sesdomènec (petat de la sessió de dissabte amb els seus colegues a Can Boquet).

Dia de bon rotllo, riures i de pete. Per els bous és dia de corda, començen pel dau i acaben a la pedra del Sacrifici. Per mi, és directament dia de sacrifici.... començo rebentada i fent fotos i acabo rebentada després de provar unes quantes vegades la trave de les bessones (que no aconsegueixo repetir, caient sempre a l'ultim pas...!).

Ens trobem per Sava en Kueka i la Berta, i més tard arriben la família Clecas (l'Oscar, la Leti i en Guillem). Reconec que no puc explicar masses coses de la sessió de diumenge, la falta de fuel em va fer estar KO durant molta estona! Sorry Leti.... no vaig poder tibar amb tu... estava grogui.... però aquest finde sí que estaré a tope!

Així que a les 17:30 ja erem a Can Janot, fent el got abans de donar per tancada la tarda.
PD: demà ja penjaré més fotos, ara he de tornar al curro... si les voleu veure, al bloc d'en Ferran i de l'Aleix n'hi ha unes quantes! Salut!
Etiquetes de comentaris: , 4 comentaris | edit post
LO MEU PRIMER 6C+!!!!!!!
Laia Nadia
Masses dies sense tocar roca (la ultima vegada va ser a La Comarca), les pluges s'havien apoderat del nostre temps d'oci i ja moriem de ganes de tornar a sortir, entre d'altres coses, a posar-nos aquests peus que tant mal fan i per embadurnar-nos les mans de blanc.

Després de trucar al Càmping "La Griolle" i que ens diguéssin que estava tot plè (bé, en realitat va trucar en Ferran dient: Ces't pas possible rent un bungalow? - i evidentment li contesten: pardon? WHAT?... en resum que li contesten is full, complete... - Ah, ok, thank you, bye que és el mateix que: que te la pique un pollo!)


Així doncs decidim pujar i baixar al dia. Primera parada la Zona del Càmping (Chapeau du Napoleon) a on tinc pendent la travessia del bloc del dofí (Delphium traverse). Escalfo a la sortida de la mateixa trave i provant de manera aillada algun pas que no tinc massa clar.

Al primer pegue m'hi sento més o menys a gust però se m'obra una mica el canell, així que en Met m'ofereix la seva SÚPER-MUNYEQUERA per evitar que em faci mal i se m'obir més. Gràcies Met, ha sigut el meu amulet! jeje!

En Ferran prepara la càmara, em dona 4 consells juntament amb en Met i m'animen a que hi vagi amb ganes.

Aquí...youyouou*...youyouyou*...aquí...aquí...youyouyou*...aquí...reposo...bloquejo i surto!!! (el youyouyou* significa que tot i tenir les cleques marcades, m'agafo d'on em surt de la pilotilla o bé que faig el pas diferent de com ho havia fet abans). Total, que encadeno la trave!! ueeeeeeeee!!! que feliç que estic!!! gràcies bous!!!! jo ja he complert el meu objectiu!! pago la birra a la tornada!

Seguim a la mateixa zona, a on en Met i en Ferran es barallen amb un bloc explosiu -L'écume des Lourds- on han de pujar el taló a la orella, fins que decideixen deixar-lo per quan facin 9z+ o 10a.

Així que direcció a la Baliene on en Met té un dels seus objectius, La Beauté de la Chosé, una trave de regletes rossegadores que li puleixen les pells a cada moviment. Ha quedat pràcticament a l'ultim pas, de 14 moviments n'ha resolt uns 11 o 12, així que amb els dits "hipersensibilitzats" decideix abandonar per la pròxima sortida a Targassonne.

Per altra banda, al mateix bloc, en Ferran prova Magic Chose un altre bloc explosiu de regletes encarnissadores en el que ha de fer una bicicleta per arribar a un plà (plà plà plà!) que no es deixa "agafar" de cap manera. El té ben aprop, possiblement a la proxima sortida caurà!

Per seguir blocant en Met i en Ferran em proposen 2 blocs que em poden; un per la sortida impossible d'arribar de la que en Met ha d'aupar-me per poder arribar al primer canto, i l'altre... doncs suposo que per inseguretat, perquè és bloc "fàcil" a on he arribat a pujar els peus a la fisura del mig quedant-me a l'ultim pas d'agafar la "barana", però no he tingut nassos de seguir pujant.... nooooooooo...!...). Un altre dia caurà!

A mitja tarda, la pluja ha començat a fer de les seves (ara pou, ara no plou...) i hem marxat cap a un altre sector aprofitant que haviem recollit els trastos per si apretava més fort.
Hem arribat al Sector Themis, carregat de blocs per a tots els gustos! Hem seguit blocant al primer bloc del camí que hem trobat fins que les pells i el cansament s'ha aproderat de nosaltres. Moment de retirada, que avui invito jo!! Salut!

De tornada al cotxe des del sector Themis, hem gaudit d'aquestes màgiques postals de Targa...
Etiquetes de comentaris: 13 comentaris | edit post
GUERRILLA'S CRAK, SUPERANT LES PORS
Laia Nadia
Llargues xerrades amb en Ferran, sobretaules extenses parlant de superar pors, trencar barreres i de com afrontar-se a aquests sentiments davant un bloc....

A la tarda haviem quedat per anar a La Comarca amb la Leti, l'Oscar, en Guillem, en Met, en Domènec i el seu germà Edgar. I per suposat, els gossos: en Baster i en Güllich!. També hi trobem en Manya que ens acompanya durant una estona amb la Lila.

Què, cap a on anem?? Proposen anar cap al Guerrilla's perquè el provi l'Edgar i perquè l'Oscar també vol fer el Samsara.

La Leti i jo ens mirem amb aquella cara (que habitualment fem quan no tenim clar un bloc... mirada de complicitat...!) però ens hi apuntem a anar-hi per provar el Guerrilla's Crack, per les dues, un dels nostres objectius de l'any.

Tot i no tenir-ho gens clar, ens plantem a sota la línia i en Ferran em diu: què, li cardes?? i jo faig cara de no tenir-ho clar.... però què carai, com que abans haviem parlat de com superar les pors als blocs alts decideixo provar-ho

Foto: Oscar Iglesias

M'en adono que tot i tenir nervis pujo, i quan caic, les caigudes no són gens doloroses ni traumàtiques (és com estar en un plafó!). Així que de mica en mica, em vaig sentint més còmode i m'agrada sentir-me així. El provo poques vegades, tinc unes 2 o 3 caigudes i cada vegada m'el veig més a prop. Si més no, en un dels intents he pogut tocar el canto de dalt... així que ara a per totes, a lluitar fins caure!

I així ha sigut, moviments estàtics de fisura, regletes i romo "txungui" fins a arribar al canto salvador, un creuament de mans i una sortida senzilla però d'infart (per l'alçada...). AAAAAAAAAH!! ja estic, salvada!! quin bon flow que em corre per dins!! A dalt hi havia l'Oscar i la meva fita era arribar a on estava ell!! Un cop a dalt em llenço als seus braços, contenta i excitada (no ho malinterpreteu!! ehem!) i crido fins que em sento alliberada!! A sota el bloc tots segueixen animant-me, han sigut el meu "fuel", estic feliç i amb ganes de repetir-lo d'una manera més dinàmica.

Foto: Oscar Iglesias

La Leti també el té a punt, molt a punt, però decideix reposar per provar-lo un altre dia. Per ara és com si també l'hagués fet ella! Ha passat els mateixos nervis que jo i ho ha celebrat de la mateixa manera! És fantàstic veure com l'alegria s'encomana, tant que em venen ganes de repetir la mateixa vivència éssent la Leti qui encadeni i jo passant els nervis mentres la cobreixo!!

Més tard els bous es posen amb el Samsara... això sí que són caigudes!! Increïble, el crashpad treu fum i tots estem eufòrics, motivant als qui escalen i passant una estona més que agradable!

Finalment l'Oscar s'endú el Samsara, bloc altíssim i molt dinàmic que ben segur farà que tots dormin ben plans...!

Doncs fins aquí la crònica, espero no haver-vos aburrit massa... !

Fins aviaaaat!
10 comentaris | edit post
FENT "CALLO"
Laia Nadia
Foto: Oscar Iglesias. El Morou, Montseny

Després de les sortides que hem anat fent ultimament, començo a veure els primers fruits als meus dits: ESTIC FENT CALLO!

Ja se m'han curat les "yemes" i tinc la pell més dura, preparada per la sessió de tarda a la Comarca.
Projectes i més projectes ens esperen amb la Leti, a veure si el callo ens aguanta i podem endur-nos algun bloc a la butxaca! La Comarca is Funky!

Al vespre, el post....!
2 comentaris | edit post
El màgic Montseny
Laia Nadia
Cada vegada que hi torno penso el mateix; no em cansaria mai d'anar als boscos del Montseny. Divendres proposo anar el diumenge al Montseny. L'Oscar no tarda ni 2 segons en contestar: "perfecte!" i la Leti somriu dient-li "jeje, que bé, ja teniem pensat anar-hi algun dia d'aquests, ok!". En Ferran i en Met evidentment també s'hi apunten sense pensar-s'ho.

A les 10.30 arribem al Montseny, parada obligada al bar (dels moteros) a fer un cafè i a pillar un entrepà que ens endurem per dinar.

Fa fresqueta i estem contents perquè segur que hi haurà bon tacte. Avui el forro pot ser "un gran amic"!

Arribem al Morou, molts blocs i línies per provar... ummm, tenim feina!

Amb la Leti provem i ens fem amb alguns blocs, són durs i la pell ràpid s'en ressenteix. Plaques, fisures.... això d'empotrar fa mal però ja m'agrada! Els bous proven blocs més explosius i durs, estem tots junts, cobrint-nos i animant-nos mútuament.

Mentres ens barallem amb el picachu en Guillem ens ajuda a deixar ben nets els cantos, gràcies petit bou-suricata, què fariem sense tu? jeje, està fet un crac!

A la placa, en Met, en Ferran i l'Oscar escalfen fent la línia de l'esquerra en 3 versions diferents, i li donen pegues i més pegues provant de fer-la en línia recta, però la regleta no sembla tenir "bon tacte".


Ens movem cap al bloc on hi ha l'Edmon perquè és un dels objectius de l'Oscar. Camara preparada per grabar l'encadene i ànims de tots per donar-li força! Bou, l'has encadenat!! Felicitaaats!


Finalment fem via a l'Ensaimada Russa, on en Met repeteix el bloc i on juntament amb l'Oscar proven la travessia.
Tornada als cotxes caminant amb les fulles caigudes dels arbres fins als genolls. Com sempre, un regust boníssim, màgic....
Parada obligada al bar d'espinelves per celebrar l'encadene de l'Oscar.
6 comentaris | edit post
4 DIES I 3 NITS A CAVALLERS
Laia Nadia
Tot va començar amb una inocent proposta de l'Òscar "... vam estar en un bunga molt guapo molt aprop de cavallers... podriem anar-hi algun dia". En Ferran respon al moment "ok, compta amb nosaltres!" i en Met afegeix "siiii.... som-hi!". En Manya i el Txetxu comenten que també s'hi apuntaran. Es presenta una sortida guapa!

Finalment hi anem la Leti, l'Òscar, en Guillem, en Met, en Canals, en Ferran i jo, i incloem a l'equip el Buster i en Güllich! El Txitxi està lesionat i no vindrà i en Manya tampoc.... ooooh....!
Quedem a les 8h a Manresa i d'allà fem via fins a Boí. Descarreguem els trastos al Bungalow (caseta de fusta rollo Hansel i Grettel sense vernissar) i anem cap a la zona del Bosc a provar alguns blocs.
Tothom està motivat i fort, però jo tinc estic una mica migranyosa i fer força em descoloca.... així que pràcticament només lluito a una placa tècnica i deixo els blocs més durs per l'endemà. Tot i així provem amb la Leti (que si que li apreta!) un bloc sit en un esperó (6b) i algun altre que està aprop del "camp base" i ens hi deixem un 50% de les pells. Mentrestant, els bous s'enduen blocs durillos a la butxaca!
Es fa tard i anem cap al bunga a descansar i fer unes birrilles tots plegats. Al càmping ens trobem amb el Maki i el Tato, l'escapada cada vegada es presenta millor! Iuuju! Abans però, parem al bar del càmping on venen unes mores gegants.... i en Guillem comenta que: "tinc una molt bona idea.... podriem fer CONTIFURA de mores" jejeje! qui pot resistir-se a comprar-ne unes quantes??

El segon dia tornem al bosc i la Leti encadena el 6b al segon pegue! Felicitats boua!!! Jo segueixo lluitant a la placa, s'em dona prou bé i m'hi sento a gust! En Ferran i en Met marxen a fer una via llarga (Vagabundos del Dharma, 6c) de la que en Ferran m'havia intentat convèncer dies abans que l'acompanyés. Com que encara estic molt fluixeta i tinc poca pila li proposo a en Met que l'acompanyi ell (jeje, així em trec un "marrón" de sobre i puc anar a blocar tranquilament). Al migdia ens reunim tots de nou i celebrem l'encadene de la via, la primera que fa en Met després de fer un "cursillo" accelerat amb l'instructor Ferran!! Comenten que la via és molt guapa i que han haugut d'apretar més del que pensaven (estan fets pols!)... tot i que m'en alegro de no haver-hi anat no deixo de pensar que m'hagués agradat estar en forma per haver-la fet!... mmmm.... quina enveja! jeje!

A la tarda anem al prat i és brutal!! Faig blocs senzills i guapíssims. En Ferran encadena un bloc altíssim completant així el dia. Felicitats Booouarro!

La Leti es baralla amb un bloc explosiu que el següent dia resoldria en pocs pegues i que jo en tardo uns quants més per encadenar-lo. Leti estas molt forta! jeje... guapa!

Arriben el Maki i el Tato i ens barallem amb una placa supertècnica que només encadena el Maki després d'una infinitats de pegues. Tots li cridem: "Venga Maki, que ya lo tienes, tira tira!!! Vaaaaaa! Bieeeeen bou!!! Felicidades campeón!". Una experiència boníssima, bon flow i molts riures! Aquest parell són la "polla"!

Es fa fosc i tornem al càmping després de despedir-nos d'en Met i el Canals que ja tornen cap a Vic. Quina pena!! Met, t'haguéssis hagut "de posar malalt" i no anar a currar! jeje!

Per acabar l'ultim dia fem un matí de descans i anem a caminar per Taüll i a jugar al parc amb en Guillem (que també li toca!). A la tarda tornem al prat i amb un 90% de pells llimades i amb esparadrap a la punta dels dits seguim blocant. Amb la Leti ens treiem una txintxeta guapíssima i explosiva i ens quedem amb poc power per seguir tibant a fondu. Anem fent cosetes senzilles fins que ja no podem amb el dolor! uoooooou! grrrrrrrrrrr! L'Òscar i en Ferran proven i encadenen alguna coseta, el cansament comencem a notar-lo tots plegats! Sobre les 21h la pluja ens fa fora i retornem al camp base, tomàquet amanit de l'hort del germà de l'Oscar i demà serà un altre dia!


En resum, una escapada brutal, amb molt bon flow i amb ganes de repetir! Merci a tots/es per la vostra companyia!
Etiquetes de comentaris: 4 comentaris | edit post
IDEES
Laia Nadia
El que s'amaga darrera la línia....
.
... i miro com li dediques la teva dansa a la roca,
com la seduiexes,
com la toques,
com poses tots els teus sentits
a la punta de les falanges,
buscant una i una altra vegada
aquella forma que t'agrada,
que et fa sentir còmode.
.
Et miro i veig el moviment
a vegades suau i precís,
a vegades sobtat i violent
que et tensa els músculs
i et transporta en un estat d'èxtasi
clarament diferenciat,
i segueixo emb els ulls el teu ball seductor
que recorda un ritual d'aparellament...
.
Admiro la teva persuació,
la teva arrogància davant la roca,
insistència assosegada,
fins que aconsegueixes la teva fita,
colmar-te damunt la roca
i cridar a tots els vents
el teu orgasme...
siiiiiiiiiii!
.
Alex Zangerl ( www. planetfear.com )
Etiquetes de comentaris: 1 comentaris | edit post
A ON POSO EL CRASHPAD?
Laia Nadia
Encara no us ho havia dit però de tant en tant, rebo informació de zones de boulder inèdites, que poca gent coneix...Tinc un corresponsal que va rulant pel món buscant blocs inhumanos que només alguns poden fer... Aquest corresponsal és un BOU amb un parell de pilotes, però el cabroncete se m'ha lesionat i he hagut d'enviar a l'altre que tinc de reserva... aquest no és un bou... és un BOC...El fet és que el tonto s'ha animat en això del bloc i ha trobat una zona boníssima a on ha pogut escalar problemes brutals. Només m'ha comentat un petit "handicap" de la zona... i és que encara no ha descobert a on posar el crashpad... però tranquis, diu que és fa bé!.
Boc, a la sortida del bloc.

Comença sit, li vas a una regleta amb mà dreta, pilles un plà invertit al filo, vas rebotant fins que amb pots empotrar la mà esquerra a la fisura que et queda entre els 2 blocs, t'aixeques, taloneges amb el peu dret per l'altre filo i li llences al plà de sobre que fa una mica de regleta (sembla bona però no ho és!). Allà li juntes mans i li fas una mantelada fins que et remontes sobre els peus. Després ja no té res... és un slap bastant fàcilot, de feeling...
Etiquetes de comentaris: 8 comentaris | edit post
TREBALL EN EQUIP
Laia Nadia
Avui volia parlar-vos sobre el treball en equip... per què? doncs perquè a part d'estar treballant en equip en 2 assignatures també treballo en equip a la feina, i aviat ho faré amb uns quants dels meus amics!
Per treballar en equip és important tenir clars uns quants conceptes:

  1. Treballar en equip significa (tot i la redundància) treballar en equip i per tant tenir en compte les opinions de la resta dels components del grup (diguem-ne socis, amics, companys, etc)
  2. Qualsevol aportació és bona, sigui en el grau que sigui, sempre es pot ampliar, modificar, etc, però mai una aportació és dolenta o no serveix.
  3. Sempre s'ha de consultar al grup totes les decisions i actuacions abans de fer-les, doncs a vegades podem pensar que la resta hi estarà d'acord i poden sorgir mals entesos.
  4. És tant important saber treballar amb cohesió amb el grup com el resultat que s'està buscant.
  5. Només si sabem exposar les nostres idees, pensaments, sentiments, etc evitarem que sorgeixin problemes o conflictes posteriors.
  6. L'amistat (si és que n'hi ha, es clar!) està per davant de tot, així que si algun membre no ho fa "tant bé" com voldriem hem de pensar que segurament és perquè no ho sap fer d'una altra manera (per manca d'experiència) i no pas per manca de voluntat. Se li ha de fer veure com serien millor les seves aportacions si ho enfoqués d'una altra manera.
  7. Del treball en equip normalment s'en treuen moltes experiències bones i noves! Així que només queda pensar en positiu i buscar aquestes experiències i motivacions!
  8. etc....

El que més m'agrada de treballar en equip és el bon flow i bones estones que es passen treballant, la motivació és comparable amb la que pots tenir escalant o fent alguna altra cosa que t'agrada! Sobretot quan arribes al resultat final, t'omples d'una energia brutal i t'entra la "peneta" d'haver acabat amb el treball.... per sort, el pròxim treball en equip en el que participaré, el resultat final serà brutal, i tampoc hauré de dir "adéu" a la resta de companys sinó un: AAAAAAAAAAAAAARG!! BONA BOW!! VA, TIBA-LI, VA!! jajjaja!

Ja ho sé que em deixo molts punts per comentar, pereò per això tenim la secció de "comentaris" perquè si voleu deixeu plasmats els punts que falten per dir!

Salut i amb ganes de seguir treballant durant molt temps en equip!

PD: gràcies a en Ferran, la Leti, l'Oscar, en Manya, en Met, Serra, els bous de la Floresta (Txetxu i Aleix), etc i tots els que us heu preocupat per la meva "cagarrina de salut"!... ja estic molt millor, penso que m'en he ensortit! jejeje, mala hierba nunca muere!

Etiquetes de comentaris: 8 comentaris | edit post
DIMECRES FANÀTIC!
Laia Nadia
A les 17h en Ferr passava a buscar-me per l'escola i marxavem direcció La Comarca. Allà ens trobem amb en Julio (que havia quedat amb la Meri) i poc més tard amb l'Aleix.
Tenia ganes de provar l'Alberto's Bulder (puntorojo) i els 2 bous em comenten de grabar-lo. Hòsite (inieste), no ho sé... i si no m'el trec? estareu perdent lo temps amb les meues tonteries!
A ells tant els hi carda, en tal de grabar (són igual de fanàtics amb la càmara que escalant!) fan el que sigui! Així que decideixen fer una "grua" artesana per grabar el búlder.

Ferran i Aleix muntant la grua, cinta americana, monopeu i trípode!

Seguint les ordres d l'Aleix (el Dire!) encadeno Alberto's bulder i torno a encadenar-lo
una altra vegada per poder grabar el video des d'un altre punt de vista. Més tard l'he fet un parell de vegades més i també el faig, ara ja li he trobat el rollo!!


Leti encadenant el bloc (no recordo com es diu- puntorojo)

Més tard arriba la Leti, l'0scar, en Manya i en Met. Es presenta una tarda fanàtica, cridòria i pegues i pegues als mateixos blocs. Amb la Leti provem una de les línies del bloc del camí i després d'uns quants pegues, la Leti l'encadena de pxxxmare!! Ueeeeeee!! Felicitats Leti, li has lluitat com una jabata!! I déu n'hi dó quina sortideta que té... una mica diver...jajaja!

Seguim intantant-lo amb la Meri però res, ni molt menys amb la soltura que ha demostrat la Leti. Per "descansar" anem a l'altre cantó del bloc per poder explicar-lis el mètode que faig servir jo per la trave i l'Alberto's. Ho proven però no se l'enduen (i això que hi han estat mooooooolt a prop!) El pròxim dia, més descansades segur que el fan al primer pegue i jo desitjo que el que m'ha quedat pendent!!

A l'acabar birreta al bar per veure el futbol i cap a casa, que demà hem de matinar!!

Salut!

PD: estic fent proves amb les plantilles del bloc, no m'ho tingueu en compte... necessito més temps i per això ara veieu aquseta que no és la difinitiva!



9 comentaris | edit post