Com sempre la meva crònica arriba tard, però és que com que no tinc pressa en explicar el que ja heu pogut llegir al bloc d'en Ferran i d'en Met.... l'escric ara, sense presses, perque tinc temps!

Doncs dissabte donaven pluges a una bona part de Catalunya, especialment a la zona central (d'això s'en diu Llei de Murphy) vam decidir anar a terres de tramuntana on es preveia més bon temps.

Així que a les 8h ens trobavem amb en Met i en Serra i a les 9:30h arribavem a un bar de Sant Pere de Roda a esmorzar per agafar les forces necessàries per afontar el dia (evidentment no sabiem el que ens esperava, que sinó ens mengem el bar sencer!).

Arribem a la zona que els bous ja havien localitzat un dia que hi van anar amb en Quo i la Susi (direcció Sant Onofre). Ufff, que guapo! quin munt de blocs i ... de plantes... que punxen!!

Preparats amb la "saca de neteja" fem una primera parada a un bloc que semblava que estava una mica magnesiat... ummmm... doncs va, a cardar-li que segur que no trenca!
En Met i jo ens calcem els gats i obrim 3 línies molt guapes i fàcils.

Més tard en Ferran es posa a netejar un altre bloc i ràpidament en Met i jo anem a pencar amb ell (sóm un equip!!).

Mentres, en Serra investiga per la zona, lluitant contra les plantes fins que el pol·len (de les mateixes plantes) el col·loquen tant que entra en FIMBIOSIS amb la natura (dit per boca d'ell mateix). - Fimbiosi?? què vols dir, que t'has deixat el prepuci enganxat a un esbarzer?? -pregunto jo - Nooo, Fimbiosi amb la natura, tia.... que m'he trobat completament abduït per la natura, les plantes ja no em punxen... és com si formés part d'elles... i de les pedres... i dels tritons... - contesta en Serra (evidentment, segur que havia fumat més pol·len del compte! jejeje!).

Els homenots amb els que vaig obren 4 línies més al nou bloc desplomat (el que vam netejar) més que guapes, no sé.... segons en Ferran les típiques línies del TÍPIC BLOC D'UNA ZONA DE FORA QUE TOTHOM VOLDRIA FER, jejeje! D'aquest bloc provo una de les línies, una trave enllaçada a una sortida fàcil però massa alta pel meu cap... (merda de cap!) així que la faig una, dues i tres vegades però sempre m'acolloneixo a la sortida i em deixo caure al matalàs. Malament Laia, penses massa...!

Després d'aquest anem a un altre bloc que en Ferran i en Met ja tenien calat i en treuen unes línies durilles i estètiques (Roastbeeff i Roastbeeff amb patates).

Per acabar i després de la insistència d'en Serra per anar a veure el bloc del riu ens encigalem i pugem amb els crash-pads i les mínimes motxiles. Per evitar un camí que semblava txungui per passar amb en Güllich en Ferran proposa obrir un nou camí i... evidentment el segueixo. Collons, collons, collons com punxen les putes plantes Ai, au , jaaarrl!! (ja sé que he dit molts tacos, però en aquests moments no em sortia una altra cosa (tipus: carai, caraiots, caram com punxen les plantotes aquestes!! ja us ben asseguro que en aquests moments no et surt aixo de dins!). Així que després de lluitar contra la ginesta (que té unes agulles acollonants), els esbarzers, les "plantes ganivet" i els arbustos més durs i punxeguts "que el cagar" arribem al bloc del riu.

Per cert, he d'afegir que després de lluitar contra la flora que havitava per allà, no vaig entrar en Fimbiosis ni de lluny!!

Al bloc del riu treuen 2 linies més fins que comencen a caure algunes gotes i els mosquits comencen a mossegar-me. Baixem altra vegada i després de tornar-se a encigalar buscant més blocs durant una bona estona decidim fer via cap a algun bar per descansar una estona.

La sort del dia: arribem al millor bar de tot l'empordà (jejeje, he de dir que no en conec gaires més!). LAJUÏGA, un bar de tapes (unes braves excel·lents, fetes amb pell i d'un picant exquisit!) acollonant, que semblava que estiguéssim a un mas plè d'antiguitats o a la casa d'en Dalí en lloc d'un bar!

Doncs fins aquí la meva versió, dos dies després de caminar amb agulletes!