Laia Nadia
Quan més penses que tothom és feliç, que la gent fa i deixa fer, cau per algun bloc el típic anònim "amargat i infeliç" que es posa amb algú.
Si hi ha alguna cosa que no soporto és aquesta manera d'actuar, tant cobarda i pèssima.

El perfil de l'ANONYMUS és tant simple que podem reconèixe'l facilment, aquí us posaré uns quants exemples:

  1. Signa sota algun nom absurd o d'algú que podries conèixer (tipus Coyote, Txetxu, etc)...
  2. És molt probable que escrigui amb la llengua que no li és habitual (si és català escriu en castellà, si és alemany escriu en anglès, si és castellà ho fa amb algun accent no propi en ell, etc. )
  3. Parla amb la gran convicció que el que ell diu és la veritat absoluta (si és així, hauria d'estar orgullós/a de signar amb el propi nom!).... si jo hagués descobert que la terra és esfèrica no m'amagaria darrera un anònim, està clar!
  4. Normalment no té cap imatge "avatar", evidentment perquè li porta massa feina buscar una imatge "absurda" d'acord amb el nom que s'hagi posat.
  5. Es dedica a anar posant "zizaña" per diferents blocs que ni tant sols es llegeix habitualment, només ho fa quan veu que pot atacar directament a alguna persona que està anomenada en aquell post en concret.
  6. Viu amargat, buscant i rebuscant informació d'aquell a qui enveja.
  7. Normalment rabia d'allò que els altres fan i que ell/a no ha pogut o ha arribat a fer.
  8. I finalment i per acabar, l'anonymus és un "chupa-charcos y vuelca-ollas" que la unica cosa que li dona sentit a la seva pròpia vida és fer-la amargant i trista.
Laia Nadia
  • - TOC-TOC

    - Qui ha?

    - Sóc jo, la teva consciència, obre'm!

    - La meva consciència?!.... i ara què vols??

    - Parlar amb tu, collons, quina altra cosa puc voler jo?!

    - Va, doncs digues, però rapidet!, que avui fa fred....

    - Això mateix, tu soleta m'has tret el tema..... el fred no és dolent, no siguis burgesa i surt a fora!

    - D'acord... però i què hauré de fer si no puc escalar... tu ja saps que amb fred els meus dits es congelen i perden el tacte, a més em fan mal i... per patir, prefereixo esperar el bon temps....

    - Ho sé, no cal que escalis, només cal que t'ho passis bé, ignorant la temperatura pugui fer i gaudint del que t'agrada, estar entre roques i arbres, fer fotos, riure i estar amb els colegues!

    - Potser sí.... potser tens raó... m'ho penso i.....


  • - RIIIIIING!!!! (despertador: són les 8:45)

    - Bon dia! Al final m'apunto a Ogassa!

    - Bé Manuela! Hem quedat a les 11h al Lidl amb l'Oscar.

Després de fer els entrepans (ja m'havia compromés que avui els faria jo a canvi de compartir els entrepans de l'Oscar i la Leti ahir) carreguem les motxilles per anar a passar el dia a Ogassa, una escola de calcari vermell que no coneixem.

Al cotxe la temperatura comença a baixar, però jo ni cas, no m'afecta, he decidit fer cas a la consciència i no preocupar-me pel tema. Ens trobem amb l'Oscar al Lidl, carreguem els seus trastos al cotxe i pugem tots 3 (+ l'ovella Güllich) camí a les parets d'Ogassa.


Els bous comencen a pensar que no hem escollit el millor dia per pujar, la temperatura del cotxe marca 5 graus negatius (possiblement -7ºC segons el marcador del cotxe de l'Oscar!) i hi ha una boirina que no té pinta a aixecar-se en cap moment.

Arribem al pàrquing de la zona a on trobem desenes d'esquirols (no sé quants n'hi havia, però dir desenes queda molt bé!). El paissatge és fantàstic, bucòlic i pastoril ;) ! Els arbres estan gebrats, hi ha estalectites de gel penjant de la roca, i el terra és una barreja de gel i neu gruixuda que "craqueja" al caminar. Jo no tinc fred, avui vaig a passar-m'ho bé!

Arribem a peu de via i els homes es calcen el boudrié i els gats. Jo carrego la càmara... Comencen l'escalada i les primeres paraules "de cagar-se amb tot" respecte el temps. Passen un fred de collons, com mai, diuen, però jo segueixo sense queixar-me i gaudint del gèlid dia! Fem bromes i riem, però després de notar que és impossible seguir escalant decidim plegar i fer ruta cap al bar (una cooperativa on ens hi sentim com a casa!). A mi m'està bé tot, "al fi i al cap" (com diuen els avis) el meu repte d'avui era passar-m'ho bé i no ploriquejar del fred, cosa que he complert al 100%!
Així doncs, donem per acabada la sessió fanàtico-malalta d'avui, amb els 2 bous més valents del dia, l'Oscar i en Ferran, que tot i estar a -7º han decidit consumir 35 metres de roca!
Etiquetes de comentaris: 7 comentaris | edit post
Laia Nadia
La nostra il·lusió comença a veure el seu final (de tanta feinada) i el seu principi (de tots projectes que aniran sortint).

El dissabte 7 de novembre del 2009, a les 17h obrim les portes de la sala de Bolder La Farinera perquè tots aquells i aquelles que estigueu interessats en passar unes bones estones pugueu venir a visitar-nos i celebrar amb nosaltres la obertura de la sala.

Durant la inauguració podreu gaudir d'un petit pica-pica, d'un brindis i podreu informar-vos de les activitats (projeccions, conferències, xerrades, etc) i dels projectes que ben aviat seran una realitat.

Us hi esperem!
Laia Nadia
Buffff.... ja estic cansada només de pensar en tot el que m'agradaria explicar.... així que intentaré ser breu i no aburrir-vos gaire.... Dissabte decidim fer un "sube-baja" a Targassonne amb en Ferran, en Met, en Txetxu (altrament dit "mis pestañas") i en "Miguelets" (li diuen així perquè de petit només s'alimentava de sopa de galets i de cacaolat -que li deixava els bigotis ben bruts quan s'el bebia-). 2 cotxes, 4 matalassos i apa, a tibar que falta gent! Parada obligada a la Molina per esmorzar i cap al sector Thémis a provar sort. Allà ens trobem amb en Canals i les seves ulleres de "follet tortuga".



En Ferran i en Miguelet proven la placa, però la calor del matí no els deixa moure's amb facilitat, així que decidim canviar de bloc a on en Ferr i en Met proven Harmonium (sit) 7b+ , un bloc infernal que en Met encadena en només 3 pegues (aquí el vídeo). Paral·lelament en Txetxu, en Canals i jo anem a provar un 6b+ (sit) que en pocs pegues encadenem, aixó sí, arrencant-me un callo del dit índex que em carda un mal de redeu que ni us explico!

El dia va passant i nosaltres ens anem movent segons el sol (o això em sembla a mi...), sector Thémis, sector 3 Grasses a on els bous encadenen l'Elixir 6b (bloc de 4 metres que també surt al vídeo) i jo una placa de 4 metres de regletes molt guapa (em sembla que era un quinto, però 5 estrelles!), sector l'Arche a on en Miguelet encadena un 6c de trave i en Met un 7a+ (sit) que en Ferr graba pel vídeo i anima al seu compi, i a on en Txetxu i jo notem que hem arribat al final de fuelle. El sol va marxam i decidim canviar a l'ultim sector.

Així doncs agafem els cotxes i arribem al sector bar de la Molina, a on fem la birreta i ens hi quedem a sopar. Tornada ja cap a casa sense massa problemes, exceptuant que quasi ens quedem sense benzina a l'alçada de Ripoll...

Diumenge tornem a quedar, aquesta vegada puja l'Aleix (que havia estat cardat del coll) i en Sesdomènec (petat de la sessió de dissabte amb els seus colegues a Can Boquet).

Dia de bon rotllo, riures i de pete. Per els bous és dia de corda, començen pel dau i acaben a la pedra del Sacrifici. Per mi, és directament dia de sacrifici.... començo rebentada i fent fotos i acabo rebentada després de provar unes quantes vegades la trave de les bessones (que no aconsegueixo repetir, caient sempre a l'ultim pas...!).

Ens trobem per Sava en Kueka i la Berta, i més tard arriben la família Clecas (l'Oscar, la Leti i en Guillem). Reconec que no puc explicar masses coses de la sessió de diumenge, la falta de fuel em va fer estar KO durant molta estona! Sorry Leti.... no vaig poder tibar amb tu... estava grogui.... però aquest finde sí que estaré a tope!

Així que a les 17:30 ja erem a Can Janot, fent el got abans de donar per tancada la tarda.
PD: demà ja penjaré més fotos, ara he de tornar al curro... si les voleu veure, al bloc d'en Ferran i de l'Aleix n'hi ha unes quantes! Salut!
Etiquetes de comentaris: , 4 comentaris | edit post
Laia Nadia
Masses dies sense tocar roca (la ultima vegada va ser a La Comarca), les pluges s'havien apoderat del nostre temps d'oci i ja moriem de ganes de tornar a sortir, entre d'altres coses, a posar-nos aquests peus que tant mal fan i per embadurnar-nos les mans de blanc.

Després de trucar al Càmping "La Griolle" i que ens diguéssin que estava tot plè (bé, en realitat va trucar en Ferran dient: Ces't pas possible rent un bungalow? - i evidentment li contesten: pardon? WHAT?... en resum que li contesten is full, complete... - Ah, ok, thank you, bye que és el mateix que: que te la pique un pollo!)


Així doncs decidim pujar i baixar al dia. Primera parada la Zona del Càmping (Chapeau du Napoleon) a on tinc pendent la travessia del bloc del dofí (Delphium traverse). Escalfo a la sortida de la mateixa trave i provant de manera aillada algun pas que no tinc massa clar.

Al primer pegue m'hi sento més o menys a gust però se m'obra una mica el canell, així que en Met m'ofereix la seva SÚPER-MUNYEQUERA per evitar que em faci mal i se m'obir més. Gràcies Met, ha sigut el meu amulet! jeje!

En Ferran prepara la càmara, em dona 4 consells juntament amb en Met i m'animen a que hi vagi amb ganes.

Aquí...youyouou*...youyouyou*...aquí...aquí...youyouyou*...aquí...reposo...bloquejo i surto!!! (el youyouyou* significa que tot i tenir les cleques marcades, m'agafo d'on em surt de la pilotilla o bé que faig el pas diferent de com ho havia fet abans). Total, que encadeno la trave!! ueeeeeeeee!!! que feliç que estic!!! gràcies bous!!!! jo ja he complert el meu objectiu!! pago la birra a la tornada!

Seguim a la mateixa zona, a on en Met i en Ferran es barallen amb un bloc explosiu -L'écume des Lourds- on han de pujar el taló a la orella, fins que decideixen deixar-lo per quan facin 9z+ o 10a.

Així que direcció a la Baliene on en Met té un dels seus objectius, La Beauté de la Chosé, una trave de regletes rossegadores que li puleixen les pells a cada moviment. Ha quedat pràcticament a l'ultim pas, de 14 moviments n'ha resolt uns 11 o 12, així que amb els dits "hipersensibilitzats" decideix abandonar per la pròxima sortida a Targassonne.

Per altra banda, al mateix bloc, en Ferran prova Magic Chose un altre bloc explosiu de regletes encarnissadores en el que ha de fer una bicicleta per arribar a un plà (plà plà plà!) que no es deixa "agafar" de cap manera. El té ben aprop, possiblement a la proxima sortida caurà!

Per seguir blocant en Met i en Ferran em proposen 2 blocs que em poden; un per la sortida impossible d'arribar de la que en Met ha d'aupar-me per poder arribar al primer canto, i l'altre... doncs suposo que per inseguretat, perquè és bloc "fàcil" a on he arribat a pujar els peus a la fisura del mig quedant-me a l'ultim pas d'agafar la "barana", però no he tingut nassos de seguir pujant.... nooooooooo...!...). Un altre dia caurà!

A mitja tarda, la pluja ha començat a fer de les seves (ara pou, ara no plou...) i hem marxat cap a un altre sector aprofitant que haviem recollit els trastos per si apretava més fort.
Hem arribat al Sector Themis, carregat de blocs per a tots els gustos! Hem seguit blocant al primer bloc del camí que hem trobat fins que les pells i el cansament s'ha aproderat de nosaltres. Moment de retirada, que avui invito jo!! Salut!

De tornada al cotxe des del sector Themis, hem gaudit d'aquestes màgiques postals de Targa...
Etiquetes de comentaris: 13 comentaris | edit post
Laia Nadia
Llargues xerrades amb en Ferran, sobretaules extenses parlant de superar pors, trencar barreres i de com afrontar-se a aquests sentiments davant un bloc....

A la tarda haviem quedat per anar a La Comarca amb la Leti, l'Oscar, en Guillem, en Met, en Domènec i el seu germà Edgar. I per suposat, els gossos: en Baster i en Güllich!. També hi trobem en Manya que ens acompanya durant una estona amb la Lila.

Què, cap a on anem?? Proposen anar cap al Guerrilla's perquè el provi l'Edgar i perquè l'Oscar també vol fer el Samsara.

La Leti i jo ens mirem amb aquella cara (que habitualment fem quan no tenim clar un bloc... mirada de complicitat...!) però ens hi apuntem a anar-hi per provar el Guerrilla's Crack, per les dues, un dels nostres objectius de l'any.

Tot i no tenir-ho gens clar, ens plantem a sota la línia i en Ferran em diu: què, li cardes?? i jo faig cara de no tenir-ho clar.... però què carai, com que abans haviem parlat de com superar les pors als blocs alts decideixo provar-ho

Foto: Oscar Iglesias

M'en adono que tot i tenir nervis pujo, i quan caic, les caigudes no són gens doloroses ni traumàtiques (és com estar en un plafó!). Així que de mica en mica, em vaig sentint més còmode i m'agrada sentir-me així. El provo poques vegades, tinc unes 2 o 3 caigudes i cada vegada m'el veig més a prop. Si més no, en un dels intents he pogut tocar el canto de dalt... així que ara a per totes, a lluitar fins caure!

I així ha sigut, moviments estàtics de fisura, regletes i romo "txungui" fins a arribar al canto salvador, un creuament de mans i una sortida senzilla però d'infart (per l'alçada...). AAAAAAAAAH!! ja estic, salvada!! quin bon flow que em corre per dins!! A dalt hi havia l'Oscar i la meva fita era arribar a on estava ell!! Un cop a dalt em llenço als seus braços, contenta i excitada (no ho malinterpreteu!! ehem!) i crido fins que em sento alliberada!! A sota el bloc tots segueixen animant-me, han sigut el meu "fuel", estic feliç i amb ganes de repetir-lo d'una manera més dinàmica.

Foto: Oscar Iglesias

La Leti també el té a punt, molt a punt, però decideix reposar per provar-lo un altre dia. Per ara és com si també l'hagués fet ella! Ha passat els mateixos nervis que jo i ho ha celebrat de la mateixa manera! És fantàstic veure com l'alegria s'encomana, tant que em venen ganes de repetir la mateixa vivència éssent la Leti qui encadeni i jo passant els nervis mentres la cobreixo!!

Més tard els bous es posen amb el Samsara... això sí que són caigudes!! Increïble, el crashpad treu fum i tots estem eufòrics, motivant als qui escalen i passant una estona més que agradable!

Finalment l'Oscar s'endú el Samsara, bloc altíssim i molt dinàmic que ben segur farà que tots dormin ben plans...!

Doncs fins aquí la crònica, espero no haver-vos aburrit massa... !

Fins aviaaaat!
Laia Nadia
Foto: Oscar Iglesias. El Morou, Montseny

Després de les sortides que hem anat fent ultimament, començo a veure els primers fruits als meus dits: ESTIC FENT CALLO!

Ja se m'han curat les "yemes" i tinc la pell més dura, preparada per la sessió de tarda a la Comarca.
Projectes i més projectes ens esperen amb la Leti, a veure si el callo ens aguanta i podem endur-nos algun bloc a la butxaca! La Comarca is Funky!

Al vespre, el post....!