Llargues xerrades amb en Ferran, sobretaules extenses parlant de superar pors, trencar barreres i de com afrontar-se a aquests sentiments davant un bloc....
A la tarda haviem quedat per anar a La Comarca amb la Leti, l'Oscar, en Guillem, en Met, en Domènec i el seu germà Edgar. I per suposat, els gossos: en Baster i en Güllich!. També hi trobem en Manya que ens acompanya durant una estona amb la Lila.
Què, cap a on anem?? Proposen anar cap al Guerrilla's perquè el provi l'Edgar i perquè l'Oscar també vol fer el Samsara.
La Leti i jo ens mirem amb aquella cara (que habitualment fem quan no tenim clar un bloc... mirada de complicitat...!) però ens hi apuntem a anar-hi per provar el Guerrilla's Crack, per les dues, un dels nostres objectius de l'any.
Tot i no tenir-ho gens clar, ens plantem a sota la línia i en Ferran em diu: què, li cardes?? i jo faig cara de no tenir-ho clar.... però què carai, com que abans haviem parlat de com superar les pors als blocs alts decideixo provar-ho
Foto: Oscar Iglesias
I així ha sigut, moviments estàtics de fisura, regletes i romo "txungui" fins a arribar al canto salvador, un creuament de mans i una sortida senzilla però d'infart (per l'alçada...). AAAAAAAAAH!! ja estic, salvada!! quin bon flow que em corre per dins!! A dalt hi havia l'Oscar i la meva fita era arribar a on estava ell!! Un cop a dalt em llenço als seus braços, contenta i excitada (no ho malinterpreteu!! ehem!) i crido fins que em sento alliberada!! A sota el bloc tots segueixen animant-me, han sigut el meu "fuel", estic feliç i amb ganes de repetir-lo d'una manera més dinàmica.
Foto: Oscar Iglesias
A la tarda haviem quedat per anar a La Comarca amb la Leti, l'Oscar, en Guillem, en Met, en Domènec i el seu germà Edgar. I per suposat, els gossos: en Baster i en Güllich!. També hi trobem en Manya que ens acompanya durant una estona amb la Lila.
Què, cap a on anem?? Proposen anar cap al Guerrilla's perquè el provi l'Edgar i perquè l'Oscar també vol fer el Samsara.
La Leti i jo ens mirem amb aquella cara (que habitualment fem quan no tenim clar un bloc... mirada de complicitat...!) però ens hi apuntem a anar-hi per provar el Guerrilla's Crack, per les dues, un dels nostres objectius de l'any.
Tot i no tenir-ho gens clar, ens plantem a sota la línia i en Ferran em diu: què, li cardes?? i jo faig cara de no tenir-ho clar.... però què carai, com que abans haviem parlat de com superar les pors als blocs alts decideixo provar-ho
Foto: Oscar IglesiasM'en adono que tot i tenir nervis pujo, i quan caic, les caigudes no són gens doloroses ni traumàtiques (és com estar en un plafó!). Així que de mica en mica, em vaig sentint més còmode i m'agrada sentir-me així. El provo poques vegades, tinc unes 2 o 3 caigudes i cada vegada m'el veig més a prop. Si més no, en un dels intents he pogut tocar el canto de dalt... així que ara a per totes, a lluitar fins caure!
I així ha sigut, moviments estàtics de fisura, regletes i romo "txungui" fins a arribar al canto salvador, un creuament de mans i una sortida senzilla però d'infart (per l'alçada...). AAAAAAAAAH!! ja estic, salvada!! quin bon flow que em corre per dins!! A dalt hi havia l'Oscar i la meva fita era arribar a on estava ell!! Un cop a dalt em llenço als seus braços, contenta i excitada (no ho malinterpreteu!! ehem!) i crido fins que em sento alliberada!! A sota el bloc tots segueixen animant-me, han sigut el meu "fuel", estic feliç i amb ganes de repetir-lo d'una manera més dinàmica.
Foto: Oscar IglesiasLa Leti també el té a punt, molt a punt, però decideix reposar per provar-lo un altre dia. Per ara és com si també l'hagués fet ella! Ha passat els mateixos nervis que jo i ho ha celebrat de la mateixa manera! És fantàstic veure com l'alegria s'encomana, tant que em venen ganes de repetir la mateixa vivència éssent la Leti qui encadeni i jo passant els nervis mentres la cobreixo!!
Més tard els bous es posen amb el Samsara... això sí que són caigudes!! Increïble, el crashpad treu fum i tots estem eufòrics, motivant als qui escalen i passant una estona més que agradable!
Finalment l'Oscar s'endú el Samsara, bloc altíssim i molt dinàmic que ben segur farà que tots dormin ben plans...!
Doncs fins aquí la crònica, espero no haver-vos aburrit massa... !
Fins aviaaaat!
I jo que hem pensava que les abraçades eren perque desde sempre he causat una atracció especial en les dones primes! je je! enhorabona bowa!
jajajajaja!! ets la hòstia!! però què diuuuus (de prima res!! jajajajajajajaja... "sóc dona"!)!!! l'atracció la causes a totes; altes, baixes, GORRRRDES i primes!! i... per què no.... també a alguns homes peluts i no tant peluts!! Ja ho veus, causes furor!! Saluuut bou!! fins ara!
eeeei.....oleeeee......m'haguès agradat ser-hi!!....ara li toca a la Leti, que de sobre el farà!!......ens veiem aviat?feu algo al pont?
Ho vas fer molt be, ja veus que mica en mica espoden anar fent cosetes, el tema alçada, ja saps, no existeix fins que te la pegas, mentrestant anar fent.
soc el Ferran
Bé, crec que ja ho he dit tot en el meu post, però em falta dir-te una cosa: Aquesta temporada serà genial. Plafó, sessions fanàtiques, bon rotllo i "encadenes de la muerte"! Què més podem demanar? Un petó preciosa!
Felicitats! Respires alegria a cada paraula que has escrit, es nota que ho vas gaudir moment a nmoment.
Ara.. quin serà el nou projecte?
jeje!! estic rodejada de persones excel·lents i aixó em fa feliç!!!
leti: estic totalment d'acord, aquesta temporada i les següents seran genials!! smuaak!
Gemma: la veritat és que em sento molt feliç! moltíssim!!! Doncs el següent projecte... no ho sé massa... potser el bloc d'apòfisi o alguna vieta de corda que li tinc l'ull posat!! a veure si cau alguna cosa!!!
Vaya, ahora manejas dos blogs, el del ñam y este.
Felicidades, en el lugar adecuado, por el encadene.
Ei Fernando!! grácias!! pues si, ya me ves... aunque cuanto más escalo menos cocino!jejejeje!! poco a poco todo va saliendo! un abrazo!