Fa temps que no em posava uns peus de gat, fa temps que no sortia a escalar... l'excusa era bona... ESTAVA EMBARASSADA! :)

Avui, però, ja fa 4 mesos que vaig parir (exactament va ser ahir, dia 23) i mica en mica he anat sortint i he intentat tocar un xic de roca.

6 dies després de parir anàvem a Targassonne, setmanes més tard a Malniu, més endavant sortides a prop de casa o ben lluny, com a Cavallers, i d'aquí 2 dies marxem cap a Annot. Tot al seu temps, shanti shanti... :)

Setmanes abans de parir al tresor més gran de la família, l'Arlet, m'arribaven a casa 2 carnets de DonaAlpina!!! En Ferran ens els havia fet de sorpresa! Quin regal! :D

DonaAlpina és una entitat esportiva sense ànim de lucre que vol promocionar els esports de muntanya per les dones. (sense deixar de banda als homes -amics, companys, marits i fills-!!). Fan sortides, cursos, descomptes, etc de les quals pots beneficiar-te si et demanes gratuïtament el carnet de DonaAlpina.

Però la sorpresa no acaba aquí... pocs dies després de rebre els carnets, la Carme Maganyana ens proposa fer FILLOLA DE DonaAlpina a l'Arlet!!! Ostres tu!!! quina il·lusió!!!



Així doncs, us adjunto el link de la FILLOLA de DonaAlpina, la nostra filla, la nostra flor de primavera, el nostre tresor... :)

Les fotos són cortesia de Paz Sriphova, fotògrafa professional, especialitzada (entre d'altres) en fotografia de  bebès, famílies, bodes i muntanya.

Gràcies a en Ferran per fer-nos el carnet,
gràcies a la Carme per fer Fillola a l'Arlet,
gràcies a Paz per cedir-nos totes les fotografies
... i gràcies a tots vosaltres per haver llegit aquest post tant important per a mi.

Avui al matí tenia dentista.... només ha tardat 40 nimuts en fer-me 2 empastos i he pensat... carai que ràpid!

Al tornar a casa en Ferran em deia que havia quedat amb l'Uri, només faltaven 40 minuts perquè l'anés a buscar. I així ha sigut, després de preparar-se la bossa durant 40 minuts amb el taladro, ferros i cordes ha marxat tot dient-me: "fins després, si arribo a temps anem junts a la Comarca, sinó vés-hi tu i ens trobem allà".

El matí se m'ha fet llarg, algunes hores davant internet, "facebookejant" i buscant i mirant vídeos fanàtics per mantenir la motivació fins la tarda. Les 13h, les 14h... les 15h.... envio un missatge a en Ferran, a veure com ho porten... l'espera se m'està fent eterna....

Uns 40 minuts més tard d'enviar-li el missatge rebo resposta!!!: "Laia, ara estem recollint, compta que en uns 40 minuts estic a casa!"


40 minuts agònics, caminant per casa, preparant la bossa amb els gats i el magnesi, traccionant a la barra per veure si realment tindré el "punch" que m'agradaria tenir... si, sembla que aguanto! 40 minuts eterns...
Ha arribat l'hora, en Ferran em fa una perduda, està a baix de casa. Agafo el crashpad i la bossa i corro escales avall amb en Güllich (que fa 40 minuts que segur que té ganes de sortir!). Pujo al cotxe i marxem rumb a la Comarca. Tinc pendent encadenar Salsa Roquera sit.

Divendres amb la bossa feta marxem 1/2 hora més tard de plegar de la feina direcció a manresa, a on haviem quedat amb la Familia Clecas i amb la família "FisioQuo".

Comença la "carretera i manta" fins arribar al Bungalow del càmping de Boí, on ens espera el cadàver d'un aranyot grotesc dins la pica, uns flocs de neu grossos com boles de magnèsi, i uns "whitout-armaris" que ens obliguen a deixar tota la teca que portavem repartida per qualsevol racó de la cuina-menjador-suite.

Feia teeeeemps i molt temps que no dedicava 2 dies a escalar seguit... ups!!! (ni tant sols un....)

Aquest cap de setmana, aprofitant que el temps era prou bó vaig apuntar-me a sortir dissabte a fer corda a Beuda i diumenge a fer bloc a la Comarca.

Dissabte va estar prou bé, provant d'obrir una via i fent-ne i provant-ne d'altres. Com sempre amb en Ferran com a motivador incessant perquè seguís obrint!! Merci bouuuu!!! quina paciència!!! i quina paciència també per l'Uri que m'assegurava!

Quan més penses que tothom és feliç, que la gent fa i deixa fer, cau per algun bloc el típic anònim "amargat i infeliç" que es posa amb algú.
Si hi ha alguna cosa que no soporto és aquesta manera d'actuar, tant cobarda i pèssima.

El perfil de l'ANONYMUS és tant simple que podem reconèixe'l facilment, aquí us posaré uns quants exemples:

1. Signa sota algun nom absurd o d'algú que podries conèixer (tipus Coyote, Txetxu, etc)...
2. És molt probable que escrigui amb la llengua que no li és habitual (si és català escriu en castellà, si és alemany escriu en anglès, si és castellà ho fa amb algun accent no propi en ell, etc. )
3. Parla amb la gran convicció que el que ell diu és la veritat absoluta (si és així, hauria d'estar orgullós/a de signar amb el propi nom!).... si jo hagués descobert que la terra és esfèrica no m'amagaria darrera un anònim, està clar!
4. Normalment no té cap imatge "avatar", evidentment perquè li porta massa feina buscar una imatge "absurda" d'acord amb el nom que s'hagi posat.
5. Es dedica a anar posant "zizaña" per diferents blocs que ni tant sols es llegeix habitualment, només ho fa quan veu que pot atacar directament a alguna persona que està anomenada en aquell post en concret.
6. Viu amargat, buscant i rebuscant informació d'aquell a qui enveja.
7. Normalment rabia d'allò que els altres fan i que ell/a no ha pogut o ha arribat a fer.
8. I finalment i per acabar, l'anonymus és un "chupa-charcos y vuelca-ollas" que la unica cosa que li dona sentit a la seva pròpia vida és fer-la amargant i trista.

• - TOC-TOC
  
  - Qui ha?
  
  - Sóc jo, la teva consciència, obre'm!
  
  - La meva consciència?!.... i ara què vols??
  
  - Parlar amb tu, collons, quina altra cosa puc voler jo?!
  
  - Va, doncs digues, però rapidet!, que avui fa fred....
  
  - Això mateix, tu soleta m'has tret el tema..... el fred no és dolent, no siguis burgesa i surt a fora!
  
  - D'acord... però i què hauré de fer si no puc escalar... tu ja saps que amb fred els meus dits es congelen i perden el tacte, a més em fan mal i... per patir, prefereixo esperar el bon temps....
  
  - Ho sé, no cal que escalis, només cal que t'ho passis bé, ignorant la temperatura pugui fer i gaudint del que t'agrada, estar entre roques i arbres, fer fotos, riure i estar amb els colegues!
  
  - Potser sí.... potser tens raó... m'ho penso i.....

• 
  - RIIIIIING!!!! (despertador: són les 8:45)
  
  - Bon dia! Al final m'apunto a Ogassa!
  
  - Bé Manuela! Hem quedat a les 11h al Lidl amb l'Oscar.
  
  

Després de fer els entrepans (ja m'havia compromés que avui els faria jo a canvi de compartir els entrepans de l'Oscar i la Leti ahir) carreguem les motxilles per anar a passar el dia a Ogassa, una escola de calcari vermell que no coneixem.

Al cotxe la temperatura comença a baixar, però jo ni cas, no m'afecta, he decidit fer cas a la consciència i no preocupar-me pel tema. Ens trobem amb l'Oscar al Lidl, carreguem els seus trastos al cotxe i pugem tots 3 (+ l'ovella Güllich) camí a les parets d'Ogassa.


Els bous comencen a pensar que no hem escollit el millor dia per pujar, la temperatura del cotxe marca 5 graus negatius (possiblement -7ºC segons el marcador del cotxe de l'Oscar!) i hi ha una boirina que no té pinta a aixecar-se en cap moment.

Arribem al pàrquing de la zona a on trobem desenes d'esquirols (no sé quants n'hi havia, però dir desenes queda molt bé!). El paissatge és fantàstic, bucòlic i pastoril ;) ! Els arbres estan gebrats, hi ha estalectites de gel penjant de la roca, i el terra és una barreja de gel i neu gruixuda que "craqueja" al caminar. Jo no tinc fred, avui vaig a passar-m'ho bé!

Arribem a peu de via i els homes es calcen el boudrié i els gats. Jo carrego la càmara... Comencen l'escalada i les primeres paraules "de cagar-se amb tot" respecte el temps. Passen un fred de collons, com mai, diuen, però jo segueixo sense queixar-me i gaudint del gèlid dia! Fem bromes i riem, però després de notar que és impossible seguir escalant decidim plegar i fer ruta cap al bar (una cooperativa on ens hi sentim com a casa!). A mi m'està bé tot, "al fi i al cap" (com diuen els avis) el meu repte d'avui era passar-m'ho bé i no ploriquejar del fred, cosa que he complert al 100%!

La nostra il·lusió comença a veure el seu final (de tanta feinada) i el seu principi (de tots projectes que aniran sortint).

El dissabte 7 de novembre del 2009, a les 17h obrim les portes de la sala de Bolder La Farinera perquè tots aquells i aquelles que estigueu interessats en passar unes bones estones pugueu venir a visitar-nos i celebrar amb nosaltres la obertura de la sala.

Durant la inauguració podreu gaudir d'un petit pica-pica, d'un brindis i podreu informar-vos de les activitats (projeccions, conferències, xerrades, etc) i dels projectes que ben aviat seran una realitat.

Us hi esperem!